2007-2008

Aquesta és la primera sortida de sol del 2007, al far de Sant Sebastià

Ja només falta la diada de Reis per donar per acabades aquestes festes. No fa falta parlar dels tòpics de sempre: despeses excessives, àpats excessius ... tot és excessiu. I què en queda de tot això? El record d'unes hores passades més o menys bé, acompanyats de persones que ens cauen més o menys bé, amb la bossa més buida que mai i em poques ganes de tornar arrencar el ritme de vida normal. Aquest any, com quasi sempre, però potser una mica més, a casa nostra ha tingut tot una mida justa. Hem fet els àpats justos, els regals justos i hem anat als llocs imprescindibles per tal de no alterar massa la nostra manera de viure i a la vegada donar-li aquell toc d'excepcionalitat que no té la resta de l'any. I el més important de tot: hem estat amb les persones que estimem.

Què ens depararà aquest nou any? De moment un bon refredat que, gràcies a Déu, va minvant a poc a poc. Però que no em va deixar assistir a la primera sortida de sol des del far de Sant Sebastià, així com tampoc començar les primeres caminades de l'any. Esperem que no sigui un mal auguri i aquest parell de dies que porto tancat a casa només siguin un parèntesi per poder tenir un any tant productiu, amb tots els aspectes com ho ha estat el 2007.

De moment, ahir, vaig poder acabar un llibre que feia temps que voltava per casa i que anava deixant per llegir-ne d'altres que en principi m'interessaven més. Em refereixo a "Els privigeliats" de la Núria Perpinyà. Ho sento, Núria, no m'ha agradat gens, però la meva tossuderia a acabar-los tots ha pogut més que el seu interès. No conec a la Núria ni espero que llegeigi això, però no el puc recomanar de cap manera. Miraré de buscar un altre llibre seu i quan l'hagi llegit ja en tornarem a parlar.

A veure, si aquest 2008 les lectures que trii em donen algunes sorpreses com sol passar cada any. Dels 67 llibres que vaig llegir el 2007 em quedaria amb els de l'autor norueg Henning Mankell, d'aquest us els recomanria tots.

Com que tinc el costum d'apuntar-me totes les activitats que faig, el que llegeixo i el que veig`, a més de llegir els llibres que he dit i de fer moltes altres coses, aquest anys passat, també he assistit a 54 actes culturals, a 23 obres de teatre o concerts, he vist 112 pel·lícules i he caminat 2.622 quilòmetres. Quan sento molt jubilats que no saben que fer...!

I què ens depararà aquest 2008? Com que no ho sabem, ja ho anirem veient. De moment el que sona més per radios i televisions són les puges de tota mena, no cal nomenar cada cas un per un perquè em sembla que puja tot. És la història de cada any: Els preus pugen, els sous no tant, cada vegada som més pobres i tots resignats i anar callant. Però tal com solem dir sempre que ens volem comformar: "Salut hi hagi". Segur que és el més important de tot.