2.622

Què voldrà dir aquesta quantitat? Són els euros que ens paga l'estat cada mes? No, ni pensar-hi ! Què més voldria un jubilat com jo! És el nombre de planes que he llegit l'últim any? No, només faltaria, quasi es podrien multiplicar per deu! Aquestes quatre xifres indiquen els quilòmetres caminats durant l'any 2.007 amb el grup Els Matiners.

Sí, 2622 quilòmetres fets de 1o en 1o, de 14 en 14 o de 18 en 18. Segons la caminada programada per cada dia a les set del matí. Sigui hivern o estiu, faci fred o faci calor, fins hi tot amb pluja. I amb l'ajuda de les caminades, dites extraordinaries, que han arribat fins als 45 quilòmetres d'una tirada.

De moment, cada any els quilòmetres que fem van augmentant, algun dia, s'estancaran i ben segur que aniran disminuint, però de moment les ganes i la força continuen. L'Enric ja havia format part d'un altre grup anomenat Els Corriolers. Els seus components eren més grans que ell i de mica en mica s'ha anat fent el canvi fins a formar el grup actual.

Molta gent ja ens coneix i ens pregunten pel nostre "vici". Molts són els que segueuixen els nostres passos llegint els articles mensuals de la Revista de Palafrugell. Però tot i ser un grup obert, no s'apunten a llevar-se de bon matí i acompanyar-nos encara que sigui només un dia. Algú ho ha fet, però no ha resistit gaire. El "vici" dels llençols és molt més fort que el de caminar a les set del matí.

Arriba un moment que ja obres els ulls un o dos minuts abans que soni el despertador, com un automata poses els peus a terra i el pares. Saps que els companys t'esperen a una hora i a un lloc determinat i no pots fer-los esperar. Si no fos per això, més d'un dia et giraries din al llit i deixeries que els quilòmetres es fecin sols.

Costa espavilar-te, com quan anaves a treballar, però un cop t'has rentat una mica i has pres alguna cosa, ja tens tot un dia que s'obre al davant teu.

Penses: Què ens depararà la caminada d'avui? Una sortida de sol magnífica? Una fruita de bosc a punt per clavar-li queixalada? Un animal: conill, ocell o senglar que et surti de trascantó? Una planta que no havies vist mai o uns bolets al costat del camí? Cada dia pot haver-hi alguna cosa que et marqui els passos que faràs i t'ajudi a fer el camí més plaent.

Caminar. L'exercici més primari de tots. Si vols, no necessites res d'especial, només unes cames que no es rendeixin fàcilment i un cos disposat a algun petit sacrifici que es veu de sobres compensat pels beneficis que en poden resultar.