El passat 9 de gener la senyora Sonsoles Espinosa, esposa del president del govern espanyol, no va poder assistir al sopar dels 70 anys del rei perquè l'endemà havia de cantar per nosaltres i com és natural abans s'ha d'assajar. Per nosaltres i per 2.290 persones més, formant part del cor del Gran Teatre del Liceu a la representació d'Aída.
Només és una anècdota de la gran vetllada a la que vam assistir la nit del 10 de gener. Era la segona vegada que anava el Liceu i la meva dona la primera. La primera va tenir lloc una tarda en la que feien assajos generals, a preus molt especials, amb l'Escola de Música de Palafrugell. Varem veure "L'elisir d'amore", de Donizzetti. Em va agradar molt, però tot plegat no va tenir res a veure amb l' "Aída" de dijous al vespre. Ni la situació a la sala, ni l'ambient, ni els decorats, ni el tipus d'òpera en conjunt.
Hi vam assistir gràcies als nostres fills i com a obsequi d'aniversari, dels meus 65 anys. Situats a la tercera fila no ens vam perdre cap detall. Es feien completament perceptibles els més petits moviments dels actors, així com els rictus de les seves cares, durant les interpretacions.
Els decorats, del mestre Josep Cabanes, estrenats el 1945 i acabats de restaurar amb motiu del centenari del seu naixament, són impressionants. Com pot tenir un teló pintat, tanta profunditat i una perspectiva tan real? N'havia sentit parlar però vaig quedar bocabadat.
Tot l'obra va ser un prodigi d'interpretació. La suavitat i la força de les veus, segons el moment, la música que l'envoltava i el clima que es creava eren excepcionals.
L'acte més impactant va ser el segon amb tots els intèrprtes a dalt de l'escenari: els protagonistes, els cors, d'homes i de dones, els soldats, els presos i els ballarins. Crec que unes 150 persones o més es movien i cantaven, a l'hora, sota les notes de la gran òpera de Verdi.
Una experiència magnífica i que m'agradaria repetir en alguna altra ocasió.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada