Dia de Reis

"Els Tres Reis de l'Orient,

porten coses, porten coses,

els Tres Reis de l'Orient,

porten coses per a tota la gent"

Era la cantarella de la mainada del meu temps. Però en aquell poblet dels anys quaranta ja podiem anar mirant al cel i als camins que hi conduïen durant les nits del 5 de gener de cada any. Res indicava que s'acostessin ni reis ni estrella. La vista se n'anava fins a les Alberes, que es retallaven al cel si feia una nit serena. Però res més. Algún any ens haviem empescat uns fanals fets amb pots de llet condensada, tots plens de forats, penjats d'una canya amb un cordill i amb una espelma a dins i cap a la carretera a esperar als reis. Era ben bé esperar-los i res més, perquè d'arribar no varen arribar mai. Quan estàvem tips de fer la cantarella giràvem cap i cua i ens anàvem a casa; si abans alguna mare, d'aquelles patidores de sempre, no hagués cridat: -Josep! o -Joan! cap a casa, que és molt fosc!

Nosaltres, molt obedients, sobretot aquest dia, feiem el camí de tornada i cadascú a casa seva. L'endemà de bon matí la meva mare m'abrigava amb una flassada i cap a dalt a veure el que m'havien portat. Sempre hi va haver una joguina o altre, contes i llaminadures. Pels temps que corrien i pel que podien els meus pares eren uns reis esplèndits. Recordo quatre joguines en especial: un cavall i una nina, de cartró (influències, aquesta última, d'una meva cosina amb la que jugava tot el dia), una guitarra i un joc de construcció. El cavall i la nina van tenir la seva fi una nit de pluja que es van quedar a fora, la guitarra va morir esventrallada, perquè, espavilat de mi, vaig voler saber per on tocava i el joc de construcció va durar anys i anys. Fa poc encara en quedaven restes dins una gàbia que les cardines havien deixat d'habitar ja feia temps.

Tot va canviant, les tradicions s'embordeixen. La il·lusió, però, continua. Les cares dels petits s'embaladeixen davant les desfilades de Ses Magestats per pobles i ciutats. En alguns llocs la improvisació i allò de "Tan se val, es per nens!" poden posar-ho tot en entredit o en rídicul, tal com sol passar a la vida dels grans. A Palafrugell un amic em comenta: "Aquest any, els reis són molt moderns, arriben per cable" Cable, el de la grúa que va haver de remolcar la carrossa del rei Baltasar, que si va quedar pel mig.

Avui, pel matí, a la primera plana del Punt veig que a Girona es va encendre la carrossa de l'Arcadi Calzada, que feia de rei ros. Es veu que això de fer de rei en aquest pais, sigui de veritat o de mentida (qui és qui?), és molt perillós.

A la plana quatra, del mateix diari, hi ha la noticia, amb fotografia inclosa, en la que es diu que s'estan posat de moda els tortells Disney. En comptes de la figureta del Rei t'hi pots trobar l'ànec Donald. I per fava la Daisy.

Avui a l'hora de dinar erem quatre i tal com tenim per costum, per postres, hem tret el tortell de Reis, el·laborat per una reconeguda pastisseria de Palafrugell. Com sempre el rei ha tocat al meu gendre i com sempre a mi m'ha tocat la fava. Però al desembolicar la figureta el Rei era un Pare Noël.