La felicitat

L'altre dia escoltava a un grup de nens que contestaven a la pregunta: -"De què creieu que heu de donar gràcies?". Eren d'edats variades i procedències diverses. La majoria van contestar el més normal: de la familia, de la salut, de l'escola, dels professors... Les respostes que més em van agradar van ser les de dos nens sudamericans. El més petit d'ells, un nen que jo havia tingut a classe, que era molt poca cosa, parlava molt malament i tot li costava molt d'aprendre, va dir: - "Del país". Jo vaig entendre que es referia al país que havia acollit a ell i a la seva família. L'altre, ja més gran, va contestar : -"De la felicitat". Seguidament li vàren tornar a preguntar -"Així tu ets feliç?". Ell fa afirmar rotundament que sí.

Aquí va ser quan em vaig preguntar si jo era feliç, fins on podia arribar la meva felicitat o si era possible ser feliç?.

Primer vaig buscar unes condicions bàsiques, poques, que poguèssin conduir a aquesta felicitat tant cobejada per tothom. En vaig trobar cinc. Per ordre d'importància, segons el meu parer són:

- Viure envoltant de gent que estimis i sentir-te correspost.

- Gaudir de bona salut.

- Guanyar prou per subsitir, tan si treballes com si estas jubilat.

- Comformar-te amb el que tens, el que vulgarment diriem "no estirar més el braç que la màniga".

- Sentir-te útil.

Crec que podent complinr aquestes cinc condicions, que moltes vegades no depén només de nosaltres, es pot arribar a ser feliç, entenent que en aquest món tal com s'ha dit des de sempre "la felicitat no és mai complerta". Sempre hi ha entrebancs que hem de saber saltar i angoixes que hem d'esquivar i ganes de superar qualsevol cosa negativa que es creui en el nostre camí.

Si ens sentim feliços podrem gaudir amb més força dels petits plaers que es presentin cada dia. Cadascú té la seva llista particular, recalcant lo de petits plaers, que en un moment determinat, però, poden produïr grans satisfaccions.

La meva llista particular conté deu petits plaers, que sense ordre d'importància podrien ser aquests:

- Llegir un bon llibre. Penso en un dia d'hivern, si plou o fa vent molt millor, assegut al costat de la finestra, sense res que t'aprressi. Fins i tot pots llegir-lo d'una tirada. I si és per estrenar, el toc de nou i l'olor dels fulls oberts per primera vegada, molt millor.

- Fer un bon àpat, ben acompanyat, de la familia, dels amics... tenint en compte que amb un bon àpat no hem refereixo en un àpat molt car o excessivament abundant, sino en la qualitat i el preu equilibrats.

- Una passejada de bon matí. Sigui a l'estiu o a l'hivern. en qualsevol època de l'any es troben al·licients suficients per gaudir-ne en plenitud.

- Un bon espectacle, sigui teatral, musical, de cinema...

- Una revista acabada de sortir i que ja esperava, un CD dels meus intèrprets predilectes.

- Esmorzar i llegir el diari, sense presses.

- Aconseguir entendre un programa d'ordinador i poder-lo usar.

- Aprendre coses noves, les que siguin.

- Acabar una feina, a casa, al jardí, a la cuina... i veure que te n'has sortit i t'ha sortit bé.

- Escriure, el que sigui.

Sempre m'ha agradat buscar refranys catalans referits a temes determinats. D'entre els 25.000 que hi ha al llibre d'Anna Parés"Tots els refranys catalans", no n'hi he trobat cap referit a ser feliç o a la felicitat. Perquè serà?