Un nou dia

Escoltar unes paraules que tu has escrit cantades per un cor de dues-centes veus i acompanyades d'una música excelent és una experiència que mai m'hagués imaginat tan especial i emocionant. Això és el que hem va passar l'ultim cap de setmana.

Tot va començar quan, ara fa un any, la Rita Ferrer em va proposar que escrigués la lletra d'una cantata per celebrar els quaranta anys de l'Escola de Música de Palafrugell, de la que ella n'és la directora. Primer em va haver d'explicar què era una cantata i després li vaig demanar uns dies per reflexionar-hi.

Vaig decidir tirar endavant i dir-li que si. Em vaig ben documentar mirant-ne algunes ja publicades i em vaig llençar a escriure una cosa que no sabia com em sortiria, ni si em sortiria d'alguna manera.

Una cantata és una obra musical amb part narrada i part cantada, que explica una història determinada. Tenia carta lliure per escollir el tema que jo volgués i si un cop acabada agradaba, a qui havia d'agradar, la farien musicar pel conegut compositor mallorquí Baltasar Bibiloni.

Ja fa anys que escric poesia i altres coses. Sobretot petits poemes per fer recitar als nens i nenes de la meva classe. El més difícil, com quasi sempre passa, va ser posar-m'hi. Sempre m'ha agradat molt la natura, amb els canvis produits per les estacions de l'any i vaig decidir enllaçar-ho amb la meva afició a caminar, que practiquem cada dia amb un grup d'amics. Per aquí vaig començar i tot va anar sortint per si sol explicant com es desenvolupa un dia, des de que sona el desperador fins que diem Bona nit. D'aquí ve el nom de "Un nou dia".

Em sembla que abans de Nadal ja estava acabada. La vaig presentar, va agradar i la van enviar de viatge cap a Mallorca. De mica en mica van anar sorgint les cançons, que el compositor retornava a la Rita i ella em feia arribar gravades en midi. Les diferents seccions de l'Escola de Música les anaven assajant fins que va arribar la setmana definitiva.

Va arribar en Baltasar Bibiloni, el compositor, i junts vam assistir als darrers assajos. De primer moment vaig veure la dificultat de conjuminar aquell batibull de corals de grans, corals de petits, orquestra, conjunt de guitarres, pianista, solista... Però de mica en mica, la Rita, amb mà ferma, va anar lligant-ho tot fins arribar al resultat final.

Aquest resultat el vam poder degustar, com un plat exquisit, el diassabte 26, al vespre . Després de la presentació de l'acte , feta per l'Antoni Gadea, la narradora, la Cristina Ferrer, va obrir el foc. Els més petits se la miraven amb la boca oberta, mentre ella llegia la part narrada com si expliqués un conte. Van sonar les primeres notes i a partir d'aquí es van anar d'esgranant músiques i narracions fins a completar l'obra.

En principi s'havia d'escoltar tota sencera sense ser interrompuda pels aplaudiments, però quan els papes , les mames, els avis i les avies acababen de sentir els seus nens i nenes, les mans no podien estar-se quietes i començaven a picar totes soles.

Va ser una hora, la que va durar tot plegat, màgica. En alguns moments em vaig emocionar i tot.

La música d'en Baltasar Bibiloni s'adecuava a la lletra de cada cançò, suaument o em gran força, segons el moment. Els músics de l'orquestra, tots professors i alumnes de l'Escola, van fer-ne una interpretació excelent, així com el conjunt de guitarres i la solista que van interpretar, tots sols, la segona cançó

I no parlem de les diferents corals. Aquestes cantaven el que jo havia escrit i això em feia sentir d'una manera especial. A més a més, la Mireia, la meva filla formava part d'una d'elles la "Nit de juny". Amb això ja està tot dit.

Cridaven l'atenció de la gent les cares i gestos dels més petits, asseguts a la primera fila de l'escenari. Però quan tocava cantar, tan ells com els una mica més grans, hi posaven tots els seus cinc sentits.

El dia següent es va repetir l'actuació, només amb un canvi: el presentador i narrador va ser en Joan Vives, director de Catalunya Música. El resultat va ser, tal com és de suposar, tan excel.lent com el del primer dia.

Tot va acabar amb l'entrega de rams de flors, aplaudiments i repeticions d'algunes peces, fins i tot acompanyades per les mans dels espectadors. És d'agraïr l'absència de parlaments, tot el que s'havia de demostrar ja estava demostrat.

Moltes felicitats a l'Escola de Música de Palafrugell i a tots els que la fan possible.