Haikús

Fa temps que aquesta paraula, haikú, m'havia cridat l'atenció, però no ha estat fins fa poc que no m'he interessat per ella al trobar-la en un llibre d'un autor japonès.

Doncs bé, un haikú és un poema breu d'origen japonès, format per tres versos de disset síl·labes en total, distribuides d'aquesta manera: cinc al primer vers, set al segon i cinc al tercer, sense necessitat de cap rima.

El haikú és poesia del moment, fresca i espontània com una expressió directa de l'instant, com una fotografia lírica.

Si aquesta petita poesia l'allarguem amb dos versos més de set síl·labes cadascun s'anomenarà tanka.

Totes dues formes són una verdadera delícia . És relacionen amb la naturalesa i sobretot amb les estacions de l'any. Moltes vegades van acompanyats d'un il·lustració. L'estil d'art japonés relacionat amb el haikú s'anomena haiga. Abans només s'utilitzaven dibuixos i pintures, però actualment solen ser fotografies.

Infinitat d'escriptors s'han servit del haikú per expresar-se. A casa nostra un dels mesu poetes preferits, en Miquel Martí i Pol, va publicar un llibre de haikús l'any 2002, anomenat "Haikús en temps de guerra". Aquest només és el títol de la primera part, a mi m'agraden més la segona: "Haikús i tankas del mirall" i la tercera "Haikús a Maiangels", dedicada a la seva filla.

Alguns exemples d'haikús, escrits per Martí i Pol:

L'aire colpeja

suament la finestra.

La nit s'apropa.

Com un miratge,

a l'horitzó blavíssim

hi creixen barques.

Captard de somni,

com en un conte amable

la pluja canta.

Trenca el silenci

la claror inesperada

d'un raig de lluna.

Si miro enrera

les cames em tremolen,

quin pou, la vida!

Els anys puntuen

amb il·lusions perdudes

totes les rutes.

I per finalitzar un tanka:

Se'm desdibuixa

per l'horitzó de pluja

la teva imatge,

però et mantinc ben viva

als dits i a la memòria.