diumenge, 2 de novembre del 2014

Budapest (VII)

Parlament hongarès

Per l’últim dia sencer d’estada a Budapest havíem deixat una visita molt important, la del Parlament hongarès, el tercer en grandària de tot el món però, segons diuen el més bonic de tots. Ja l’havíem pogut veure moltes vegades des de diversos punts, a peu i en vaixell, de dia i de nit, hi havíem pogut observar la seva magnificència,  però desitjàvem poder veure el seu interior i per això ja havíem reservat hora per poder-lo visitar, des del primer dia d’estada a la ciutat.

La gran escala del Parlament
Feia un dia excel·lent i vam optar per anar-hi caminant. No va arribar a una hora l’estona que vam gaudir d’un bon passeig des de l’hotel i pel costat del Danubi  a primeres hores del matí. Ens va quedar temps per admirar  l’edifici de finals del segle XIX amb les seves agulles, torres, finestrals  i la gran cúpula

El sostre de la sala de sessions
Vam entrar a l’edifici tot seguint passadissos i escales (diu que n’hi ha 20 km. d’aquestes últimes) fins arribar a  la cúpula sota la qual es guarda la corona del regne d’Hungria, encara que aquesta sigui una república. Està custodiada sempre per dos soldats que es relleven cada hora;i cada cinc minuts fan una sèrie de  moviments amb la baioneta calada, que val més no estar-’hi gaire a la vora. És l’únic lloc on està prohibit fer-hi fotografies.

Per deixar els cigars durant les sessions parlamentaries

El que més impressiona és la gran escala i els sostres decorats. Com a detall curiós encara es conserven els reposa cigars on els diputats havien de deixar-los abans d’entrar a la Càmera quan es va prohibir fumar al seu interior.

A pocs passos de la sortida del Parlament  en direcció al Pont de les Cadenes es troba un dels monuments més senzills però més impressionants de la ciutat. A la mateixa riba del Danubi  seixanta parells de sabates de metall esperen que algú se les posi. Volen recordar als milers de jueus que hi van ser assassinats i que les autoritats feien descalçar abans de que el riu se’ls endugués després de disparar-los un tret. És molt impressionant!

En record dels jueus assassinats el 1940