Budapest (i VIII)

Des del monument de les sabates vam començar a caminar altra vegada per la riba del Danubi  per anar al Mercat Central, on ens havien dit que si podia menjar molt bé i a molt bon preu. Pel camí, així com en tota la ciutat, ens vam anar trobant amb molts monuments, alguns amb estàtues de grans personalitats i altres dedicats a senzills personatges com el del  pintor fent  la seva feina d’artista, el follet assegut a la tanca i d’esquenes al riu o el de la nena que juga amb el seu 

gos.

Davant de l'edifici Bàlna

Era una mica aviat i abans d’anar al Mercat vam encaminar-nos a l’edifici  anomenat  Bàlna, uns antics magatzems reconvertits en centre cultural que ja ens havia cridat l’atenció, durant el passeig nocturn en vaixell, per la seva coberta simulant el cos d’un peix amb les escates il·luminades d’un color blau-lilós. Al seu interior grups de jovent feien activitats vàries, hi havia botigues d’articles artesanals i entre altres espais un restaurant amb bona pinta; però havíem decidit anar a dinar al Mercat Central.

La coberta del Bàlna.

Arribats a una espècie de Boqueria, tan pel continent com pel contingut, ens van orientar cap al pis de dalt per tal de poder menjar. En un passadís no gaire ample, amb unes taules altes a un costat i les parades de menjar a l’altre hi havia tal quantitat de gent passant-se plats d’un cantó a l’altre, menjant, xerrant amb veu alta, demanant el que volien menjar i quasi a empentes, ens vam sentir molt afeixugats, tant, que vam decidir provar sort al restaurant que havíem vist al centre cultural.

Interior del Mercat Central

Allà no vam trobar la quantitat i varietat de plats del Mercat, que feien molt bona cara, però a la vegada carregats d’ingredients que no ens convenien massa per la nostra salut  (quan la guineu no les pot haver diu que són verdes). Però la tranquil·litat de què vam gaudir,  asseguts a l’aire lliure, al costat mateix del Danubi, sense crits ni olors massa carregades, no va tenir preu.

Dinar vora el Danubi. Al fons el mont Geller.

L’última tarda la vam dedicar a passejar tranquil·lament  per llocs ja coneguts i per altres que anàvem descobrint. Vam acabar el dia en un dels carrers més comercials i turístics de Budapest, a Vaci utca, on vam poder prendre una xocolata ben calenta, queien quatre gotes i es va posar molt bé; amb la petita anècdota que al demanar-la i amb els embolics de l’ idioma, ens pensàvem que no ens havien entès i ens portaven una tassa de llet fumejant, però resulta que era xocolata  desfeta ,blanca, d’un gust exquisit.