dissabte, 5 de juliol del 2014

Voluntariat, col·laboracions...

Actualment hi ha moltes oportunitats per oferir el teu temps per participar en  actes de voluntariat  de llarga durada, així com en petites col·laboracions que només requereixen la teva atenció unes hores d’un dia determinat; sobretot quan estàs jubilat.

Sense haver d’esperar a aquesta data màgica, que tothom deleix per arribar-hi en la millor situació possible, un pot dedicar el temps que té lliure, o que busca en qualsevol racó del seu horari perquè ho sigui,  per dedicar-lo a persones o institucions que en tinguin necessitat. Només fa falta fer una mirada al nostre entorn per trobar i poder seleccionar entre la gran quantitat de demandes, d’acord amb les possibilitats i aptituds de cadascú.

Hi ha activitats de participació de llarga i de curta durada, que tenen èxit o que resulten un fracàs, de curioses, d’impensables... Personalment estic molt satisfet de totes en  les que he posat el meu granet de sorra. M’agradaria, fins hi tot per fer-ne memòria pròpia, de destacar els vint-i-cinc anys de pertinença a la Fundació” La Xarxa” (abans Rialles), els ... anys d’ajuda a Caritas i els onze anys de voluntari a l’Arxiu Municipal , entre els de llarga durada.

Entre els que m’han ocupat un espai més petit de temps hi hauria, per exemple,  la meva participació en un programa de ràdio Palafrugell  durant un curs o el de ser durant dos anys el primer voluntari a l’Escola el Carrilet amb nens i nenes de P3.
Can Roses, seu de l'AMP

Sempre he estat obert a col·laborar amb quasi tot el que se m’ha demanat. Només en dues ocasions he dit que no: Formar part de la Junta de l’Esplai dels Jubilats i fer classes de Català. Durant molts anys i fins a la meva jubilació havia organitzat  infinitat d’actes, sortides, cursos, etc. i fet totes les hores de classe possible. Tenia ganes de reposar i de fer coses noves.

Tal com deia abans també hi ha hagut fracassos. Un d’ells la meva participació a “Voluntaris per la llengua”. Em vaig oferir, i la persona assignada, després de vàries trobades no va respondre al que jo li oferia o jo no vaig saber motivar-lo prou. Com que els organitzadors, després d’oferir-me per segona vegada,  tampoc es van posar en contacte amb mi, vaig donar per acabat el meu “voluntariat per la llengua”, en aquest aspecte.

El segon fracàs va ser el d’oferir-me per una campanya de la Biblioteca Municipal per tal d’anar a llegir a cases de persones amb dificultats sensorials o del tipus que fos. Vaig ser l’únic voluntari i el meu primer i únic servei, que va durar algunes setmanes, va ser el de servir de missatger per portar llibres entre un domicili particular i la biblioteca.



Una col·laboració molt curiosa i que em va fer molta il·lusió va ser la de posar la veu  de Francesc Macià, a una de les cartes que es poden escoltar a l’audio “Les Cartes de la família Bassa Rocas” a la Can Bassa de LLofriu  i que es conserven al AMP.

Si voleu sentir-ho cliqueu a aquest enllaç:
 https://www.youtube.com/watch?v=Ul_GjLt4VlY


2 comentaris :

Anònim ha dit...

Benvolgut, Joan,
Després de 10 anys de Voluntariat per la llengua podem parlar de parelles lingüístiques que han funcionat molt bé i parelles que no han funcionat tan bé. El món de la parella és molt complex, ja ho sabem. El cert, però, és que sempre que hi ha hagut algun problema n'hem parlat i hi hem trobat solucions.
Per tant, ens agradaria molt poder curar aquesta ferida que sembla que li ha quedat amb el Voluntariat per la llengua i ens posem a la seva disposició per a qualsevol qüestió.

Equip del Voluntariat per la llengua del Centre de Normalització Lingüística de Girona
vxl.cnlgi@cpnl.cat

M.C. Saurí ha dit...

Joan, l'enllaç per si els lectors del teu blog et volen sentir fent de Macià:
https://www.youtube.com/watch?v=Ul_GjLt4VlY

Que vagi bé!