Jo sempre n'havia dit balca; les seves fulles assecades servien per embalcar les cadires; fer la part on hom si asseu . Quan en la lletra d'una cançó de Nadal molt popular (Sant Josep i la Mare de Déu) cantàvem, ara fa molts anys: "No han trobat posada enlloc/ perquè els veien massa pobres/ se'n van a un barraconet/ fet de joncs i fet de boga. Dondorondon, la mare canta i el fillet dorm..." no sabia que boga i balca eren sinònims. Aquesta planta, des de sempre, m'ha cridat l'atenció, me la miro bé quan passo al seu davant en les meves passejades; aquesta vegada l'he fotografiada. Ara he trobat el seu nom en el magnífic poema de Miquel Martí i Pol "Si parlo dels teus ulls"
Si parlo
dels teus ulls
Si parlo
dels teus ulls em fa ressó
cadiretes de
boga i un ponent de coloms.
Els teus
ulls, tan intensos com un crit en la fosca.
Si parlo
dels teus llavis em fa ressó
profundíssimes
coves i ritmes de peresa.
Els teus
llavis, tan pròxims com la nit.
Si parlo
dels teus cabells em fa ressó
platges
desconegudes i quietuds d'església.
Els teus
cabells, com l'escuma del vent.
Si parlo de
les teves mans em fa ressó
melicotons
suavíssims i olor de roba antiga.
Les teves
mans, tan lleus com un sospir.
Si parlo del
teu cos,
del teu cos
que he estimat,
només em fa
ressó la meva veu,
i llavors
tanco avarament els ulls
i em dic,
per a mi sol, el secret dels camins
que he
seguit lentament a través del teu cos
tan càlid
com la llum,
tan dens com
el silenci.
Miquel Martí i Pol
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada