Fato

Tot parlant per telèfon amb l’amic Pepe de Regencós, entre moltes altres coses em va preguntar si havia sentit mai la paraula fato. Va  sortir a la conversa al explicar-me que estava ajudant al seu fill a segar i que a l’hora de dinar havia anat a buscar el fato. Ho havia comentar a una colla de persones que va trobar  mentre anava a fer l’encàrrec i ni una sabia de què li parlava. Va quedar tot parat, però al preguntar-m’ho a mi i jo respondre-li afirmativament, tot explicant-li com havia arribat al meu coneixement,  ja va quedar més content.

Per si de cas, vaig buscar informació, i renoi si en vaig trobar; la que us ofereixo i molta més. Aquesta paraula té més d’un significat, però el més corrent i el que a nosaltres ens interessava és el que trobem en alguns diccionaris, referint-se sobretot a coses de menjar, tals com:

- Conjunt de coses en general, especialment articles de comerç, ingredients del menjar, etc. Abundància de menjar. "En aquest plat hi ha massa fato".

Al diccionari Català-Valencià- Balear de Mossèn Alcover, una de les accepcions diu:

Totes les imatges són extretes d'Internet

Conjunt de coses en general, com articles de comerç, ingredients del menjar, etc. (or., occ., Maestr.); cast. material. "A casa mengem cop de fato": a casa mengem moltes coses variades i sense triar, com trumfes, cols, etc. (Solsona, Valls).

Marta Rojals, l’escriptora catalana més llegida en aquests moment en un article a la revista literària Núvol hi fa referència quan escriu:

‘Fato’ és una paraula d’aquelles que es porten de naixement i es fan servir per instint. ‘Fato’ és polivalent, val per a designar tot de coses, molt d’això i allò. ‘Fato’ ha de fer embalum, ser una cosa física. Em sembla fins i tot que és el nom d’un menjar típic de no sé on. En tot cas, també val per a menjar: ‘Tot aquest fato no me’l menjaré’.Tantes imprecisions són expresses: és per instint que saps si tal cosa o tal altra es pot considerar ‘fato’. I per instint notes que grinyola quan està feta servir a la babalà. A ‘La segona hora’ de Rac1 fan una secció hilarant que es diu ‘Al Youtube hi ha molt de fato’. Doncs el nom grinyola. Perquè el ‘fato’, de bones a primeres, s’ha de poder tocar. I si no és així, és que m’enganya l’instint.

D’Emili Teixidor en un passatge de Pa Negre hi podem llegir:

Allà la mare s’ajupia una mica i em feia un petó a la galta i jo sentia aquell perfum de sabó d’olor que feia sempre, i després s’abraçaven amb la Ció, la cunyada, i la mare marxava sola cap al poble, camí enllà, la passa lleugera, la faldilla llarga fins més avall dels genolls, amb el cabàs ple de fato —ous, farina, cansalada, llet...— que li preparava la Ció.

I la Caterina Albert i Paradís (Victor Català) a Drames rurals escriu:

I trobà homes i dones que tornaven del clos amb el fato a l’esquena: donaven tots la bona nit amb mandra —amb la mandra que deixen vuit hores de treball a la solella— i ella ni els hi tornava, i, per a no rompre en plor, es mossegava el llavi, molsudet i vermell com les cireres.

Per acabar, a la lletra d’una cançó humorística  escrita per Maurizio Martinotti, Jordi Fàbregas, Toni Torregrossa i Joan Soler i Amigó  anomenada “El seu avi” amb música de l’havanera que ja suposeu  i sense referir-se al menjar, fa referència a una altra accepció de la parauleta (només dues estrofes).

El seu avi va anar al Congo

a bordo del Colonial,

el millor barco de vela

de la marina mercant.

El banús era molt negre

i el mercat encara més:

si és negra la pell dels negres,

més n'és el cor dels negrers.

...

En 'quella patera

no hi cabien més,

quaranta mirades,

quaranta remers:

un fato de roba

portava només,

moltes esperances

i molt pocs papers. ...