Ara fa un any (12/2/1913) vaig fer un escrit en aquest blog
sobre “Isabel Vilà” amb motiu de la publicació al Punt-Avui de la noticia
del muntatge d’un musical sobre la seva
vida. El meu interès per aquest personatge va començar en el moment d’haver de
fer la fitxa corresponent per incloure el carrer que li ha dedicat Palafrugell
dins el Nomenclàtor de la Vila. Amb la coincidència que aquest nou carrer està
situat a poques passes de casa meva.
Fa pocs dies vaig assistir a la representació d’aquest
musical al Teatre Municipal de Girona. Va ser un espectacle molt emotiu, ple de
moments dramàtics i també d’algun que va arrencar les rialles dels espectadors.
L’escenografia senzilla però molt efectiva; el moviment de pocs elements feia canviar les diferents
situacions fent més entenedor l’argument de l’obra. La música va ser
interpretada en directe, sota la direcció del mestre Antoni Mas, el seu
compositor.
 |
| Iris Vilà i Carlos Gramaje en un moment de l'obra |
Ja vaig dir en l’altre ocasió que en Toni Strubell i Trueta era l’autor de
l’obra, basant-se en el llibre de Francesc Ferrer i Gironés “Isabel Vilà. La
primera sindicalista catalana”, al que es va fer un senzill homenatge al final
de la representació.
Trobo que es un gran mèrit dur a terme la producció d’aquest
extens espectacle (més de tres hores), amb un extens repartiment, de més de
vint artistes, amb solistes de veus esplèndides i molts d’ells vinculats a la
nostra música més propera.
I tot això succeïa a Les Gavarres: a Calonge, a Llagostera, a
la Bisbal... a finals del segle XIX, en un temps en que les dones no tenien cap
possibilitat de desenvolupar-se en cap àmbit que no fos l’ estrictament
familiar. I voldria acabar amb el que deia Joan Ribas al seu espai “La Crònica”
del Punt-Avui, després d’haver vist l’estrena de l’obra al teatre El jardí de
Figueres:
 |
| Homentage a Francesc Ferrer i Gironès al final de l'obra |
“Ara IsaVel arriba al Teatre Municipal de Girona. De nou
seran unes nits inesborrables, lligades a la història i també al moment
excepcional que vivim, ple tant d’incerteses com d’esperances, talment, com s’esdevingué
per a isabel Vilà, que va començar la seva lluita per la llibertat amb les mans
buides”
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada