Edat activa

Agafo el títol d’una entrevista a quatre persones de la dita “tercera edat” que va sortir a “El Punt-Avui” l’estiu passat i que vaig guardar per rellegir- la més endavant. Ara li ha arribat el torn i moltes de les afirmacions i opinions que els quatre entrevistats van fer en el seu moment m’han decidit a escriure les meves pròpies...

Totes les imatges d'aquest article, estan extretes d'internet.

 Els participants a la conversa van ser l’actriu Montserrat Carulla, l’escriptor Josep Mª Espinàs, el nutricionista Abel Mariné i l’empresari Carles Sumarroca. Tots quatre junts sumen quasi 320 anys. El més jove  és de la meva edat (71) i el més gran en té 87. Als dos primers els he admirat des de sempre, A l’Abel Mariné l’he descobert els últims anys amb els seus articles i les aparicions a la televisió i a en Carles Sumarroca no el coneixia fins ara.

 

La jubilació és la meta que molta gent persegueix i alguns fins i tot com a acabament de trajecte. Res més fals, és una estació més en el nostre trajecte per la vida. Molta altra gent noc es vol jubilar; si els ve de gust i es veuen capaços de seguir treballant en hora bona. Per a mi val més acabar en plenes facultats, sense esperar que et jubilin els altres.

 

Vulguem o no vulguem a partir dels 70 anys entrem a la vellesa, uns més i altres menys, segons la manera de ser i de pensar de cadascú. Una altra cosa és sentir-se vell. Ens hem d’adaptar a aquesta nova situació però tot mantenint il·lusions i fent el possible perquè aquestes es compleixin. 

 Molt important és adquirir uns hàbits adequats a la nova manera de viure: a l’hora de llevar-se i d’anar a dormir, a l’hora dels menjars, de fer exercici moderat (caminar, nedar, practicar ioga...) Ocupar algunes hores del dia amb activitats de caràcter intel·lectual o manual: llegir, fer cursets del que sigui, aprendre idiomes... Apuntar-se a accions de voluntariat. També és bo que de tant en tant puguem dir :”Ara no tinc ganes de fer res”, i respectar-ho sense remordiments.

 Una base important per què tot funcioni és l’alimentació, ara més que mai, sense convertir-ho en una penitència. El principal és menjar de tot, tal com diu el nutricionista,  si impediments de salut no ho impedeixen.

 Les noves tecnologies han entrat a la nostra vida, es bo adaptar-s’hi. Ja sé que es pot viure perfectament sense elles, però hem de fer els possibles perquè no siguin un impediment pel nostre dia a dia,  sinó que ens la facilitin.  Per part meva l’ordinador forma part de l’activitat diària, per escriure, per ordenar fotografies, per fer algunes compres, per relacionar-me amb els amics, per escriure en aquest blog, per fer les operacions amb el banc... i moltes altres coses. Últimament he entrat en el món dels iphone i trobo molt útils algunes de les aplicacions que ofereixen, com els whatsapp.

Mirant al nostre voltant el que més em preocupa, com a molts altres jubilats,  és la joventut. No estic gens d’acord amb l’opinió que ens vol fer creure que els joves són tots iguals des d’una vessant pejorativa.  Jo sempre els he defensat, convençut que es veuen o ens mostren més sovint els que trenquen la convivència d’una manera o altra, però que són molt més els que no es veuen per enlloc i que cada un, a la seva manera i segons les seves possibilitats miren de superar les dificultats que la vida actual els presenta.

Podríem aprofundir sobre la manera de veure molts altres aspectes del moment actual i sobretot del nostre futur immediat, però millor que gaudim, tot el possible, del nostre dia a dia més personal, tot facilitant la vida de les persones que ens envolten.