Últimes lectures de l'any 2013 (I)

De tots els  llibres que he llegit des de primers de setembre d’aquest any fins ara, n’he triat deu, prou interessants perquè puguin agradar a més lectors. No vull menystenir els altres títols que també han merescut la meva atenció durant uns dies de la meva jubilació, a les hores de tranquil·litat que crec tinc ben merescudes.

Començaré per “Maletes perdudes”, la primera novel·la de Jordi Puntí que dedica a les anades i vingudes d’un transportista durant els anys seixanta i vuitanta, que comença així: “En Christoph, en Christophe, en Christopher i en Cristòfol són germans, però no es coneixen entre ells. Fills de quatre mares diferents, viuen a Frankfurt, París, Londres i Barcelona. En Gabriel, el seu pare, els va abandonar quan eren petits. Un bon dia, quan es fa oficial la seva desaparició, el secret surt a la llum i els germans es troben. Tot i que fa dues dècades que no en saben res i l’han oblidat, decideixen buscar-lo per resoldre els seus dubtes existencials.” A partir d’aquí ja us podeu imaginar que passareu una bona estona ams les trifulgues del seu protagonista.

“Llegendes del mar de la Costa Brava” és un recull de llegendes fetes per l’escriptor begurenc Miquel Martín.  “... sirenes, monstres, mariners perduts, tempestes inesperades, tresors amagats, pirates, contrabandistes i amors incondicionals entre molts altres regalims marins que travessen la nostra geografia i que miren també d’explicar-la. Miquel Martín ha anat pescant les llegendes de la memòria de la gent, de publicacions antigues. Algunes són molt conegudes, d’altres inèdites. Són l’altre tresor de la Costa Brava”. Vam tenir en Miquel com a convidat de “La Xefla” (la societat cultural i gastronòmica a la que pertanyem) i les seves explicacions i les lectures de la seva companya l’Olga Cercós van entusiasmar a la concurrència.

Les novel·les d’Assa Larson han estat un èxit de públic i de crítica. El seu llibre “Fins que passi la teva fúria” n`és un bon exemple. «Era el nou d'octubre. L'aire era gèlid. El cel, ben blau. Un d'aquells dies que un voldria abocar en un got i beure-se'l. Tenia disset anys, jo. Si encara fos viva, ara en tindria divuit. En Simon en tenia gairebé dinou. Em va deixar portar el cotxe, tot i que no tenia carnet. [...] No sabíem que estàvem a punt morir». A partir d’aquí es desenvolupa la història amb intrigues, fantasmes, el record de la ocupació nazi... és el que ens ofereix l’autora sueca en la seva quarta novel·la publicada.

La contraportada  de “Meridià de sang”, obra de Cormac Mc Carthy, ens diu: “Una faula moral impressionant i imaginativa sobre la naturalesa de la violència i la justícia. Ens trobem en ple segle XIX al bell mig de la zona fronterera que separa Mèxic dels Estats Units. Les autoritats mexicanes i de l’Estat de Texas organitzen una expedició paramilitar per eliminar el major nombre d’indis possible. És el que s’anomena El Grup Glanton, que té com a líder espiritual el jutge Holden, un home dur, violent i cruel que està convençut de la seva immortalitat. En un moment determinat els carnissers de Glanton decideixen aturar la matança per iniciar un nou extermini: la llei de la selva es comença a imposar. Enmig d’aquest malson, un noi de catorze anys es veurà obligat a enfrontar-se al món”. Un relat molt dur i molt brutal, com les pel·lícules de Sam Peckinpah, moltes vegades fins i tot excessiu.

L’última recomanació d’aquest article seria per “La reina descalça”, la darrera obra d’Ilfefonso Falcones. “Sevilla, segle XVIII. Un vaixell que arriba des de les Índies porta una passatgera peculiar: una jove mulata que ha estat esclava a Cuba i que acaba de ser alliberada després de la mort del seu patró. No coneix res del Vell Món i només podrà superar el seu desconcert amb l'ajuda d'una gitana adolescent que es convertirà en la seva protectora. Així, en la llibertat dels carrers sevillans, es forjarà una amistat que serà el seu refugi davant de les adversitats i que comptarà amb un condiment especial: la passió que totes dues senten per el cant i el ball”.Per a mi no té el mateix nivell que la “Catedral del mar”, la seva primera novel·la, però és amena i fàcil de llegir, per passar-hi bones estones  sense haver de trencar-shi massa el cap.