Les cales de Menorca (III)

L'Arenal d'en Castell. A la dreta, a dalt,  el nostre Hotel

Abans d’emprendre el viatge a Menorca, vaig buscar quines eren les cales recomanades més vegades, des de diversos punts de vista, per tal de no perdre’ns-en cap  que valgues la pena. Ja sabia que ni havia moltes però vaig quedar aclaparat al consultar-les al mapa per tal de fer una guia de les diferents possibilitats durant la nostra estada a l’illa.

 

Fotografia a Binimel·là

Com ja vaig dir al començament d’aquests articles el mal temps va condicionar molt aquestes visites, però varem mirar de compaginar aquest mal temps amb les nostres ganes de voltar per aquests magnífics paisatges i la foscor que cada dia arribava més aviat. A més a més de veure cada dia la platja de l’Arenal del Castell mentre esmorzàvem i dinàvem (tres vegades ens va sorprendre l’Arc de Sant Martí que anava d’un costat a l’altra de la cala, sortint fins i tot de sobre les roques de més a la vora de l’hotel), la nostra primera visita va ser a la de Binimel·là  al nord de l’illa. Aquest dia va començar amb sol i vam poder gaudir-ne plenament. Havíem pensat arribar a peu a la Cala Pregonda, però el moviment del mar ens ho va impedir. 

 

Tranquil·litat a Es Grau

Després varem anar alternat cales i platges  de l’est, del sud i del nord segons la disponibilitat. Totes tenen el seu encant com la cala Mesquida, prop de Maó o la Cala Morell al nord-est per la seva bravura. Ens va sorprendre la sorra blanca i fina de la cala Turqueta, que llavors vam tornar a trobar en altres platges del sud com la de l’ immensa Cala Galdana o la Calasescoves.

 

Estreta entrada a Calescoves

Molt poques vegades es pot fer un recorregut d’una plata a l’altra tot seguint la costa, ni a peu, ni, sobre tot, en cotxe. Quasi sempre s’ha de recular i anar a buscar la connexió amb una carretera principal. També es necessari, moltes vegades, aparcar el cotxe i fer un bon recorregut a peu, que no hagués estat cap obstacle si no hagués estat que molt poc després de les cinc ja es feia fosc i que els matins tampoc no donen per tot. Ara, ja en baixa temporada, podrien deixar baixar una mica més avall dels aparcaments perquè la circulació és tan minsa que no presenta cap problema ni de moviment ni de contaminació; rarament vam trobar un altre vehicle en el nostre camí.

 

Entrada polèmica a son Bou

L’aberració paisatgística més gran la vam trobar a l’arribar a les platges de Son Bou. Quan vas a entrar a un túnel, curt com un pont, que et deixa entrar a les platges et trobes que, després del forat, un immens bloc de pisos omple tota la vista que se’t podria oferir i en comptes de mar i vegetació una gran paret inamovible et fa ganes de tornar enrere i dir: “ja us ho fareu”. Però no ho vam fer i vam descobrir les altres coses que si valen la pena.

 

La sorra blanca i fina de Cala d'en Turqueta, cap al tard

Seria llarg parlar de totes aquestes meravelles. El que si és recomanable visitar-ne com més millor, totes tenen el seu encant especial, encara que en la majoria de casos les construccions hi facin acte de presència, fins i tot en algunes difícils d’arribar-hi.  

Algú surt a navegar a Fornells

 

Sa Mesquida el dia abans de marxar de l'illa.