 |
| La Flama del Canigó a punt per encendre les fogueres de Sant Joan |
Ja hem arribat a l’estiu, segons diuen els astres, però
segons la meteorologia encara som pel camí. De totes maneres avui és Sant
Joan, la porta de l’estiu, la primera festa grossa d’aquesta estació. No vull
parlar de revetlles, ni de coques, ni de cava, ni de petards, ni de cançons “patxangueres”
sota els fanalets i les banderetes de tots colors. Primer em ve de gust parlar
d’una herba humil que porta el nom del dia: "herba de Sant Joan” científicament
Hiperycum perforatum, per això també es coneix com a “pericó foradat”.
 |
| Pericó foradat trobat a la caminada de dimecres |
El terme Hypericum
ve del grec "hyperikon", que significa per sobre d'una aparició. Es
diu perforatum perqué les glàndules d'oli situades a les fulles i els sèpals donen a la planta un aspecte perforat. Anteriorment es creia que el nom feia
referència a la propietat que se li atribuia de fer fugir als esperits dolents
i a les aparicions.
Diu que les infusions
fetes amb aquesta planta són antidepressives i que el seu oli serveix per curar
ferides, per picades d’insectes, per dolors musculars, per refredats (massatge
a l’esquena), per dermatosis, èczemes cremades i fins i tot per alleugerir el
mal d’orella.
De totes
maneres per un dia com avui millor fer una copeta de ratafia en la que s’inclogui
aquesta flor o uns glopets de “Licor de la Flor de Sant Joan” que es pot
comprar per Internet al preu de 8’20 euros els 70 cl. Però un tros de coca i
una copeta de cava no fan mal a ningú.
I pels que
ja som una mica grans o pels que volen una mica de tranquil·litat millor
escoltar les cançons “La nit de Sant Joan” per en Sisa o “Per Sant Joan” d’en Joan
Manuel Serrat. La lletra de les dues cançons és molt extensa, només en
recordaré un tastet de cadascuna d’elles:
La nit de Sant Joan – Jaume Sisa
La nit de Sant Joan és nit d'alegria
Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un folletque li fa de guia.
Primavera mor, l'hivern es retira.
Si arribes l'amor, mai més moriria
Les flames del foc, la nit tornr dia.
Si arribés l'amor, que dolç que seria.
La nit de sant joan és una frontisa.
La porta de l'any tan grinyoladissa,
comença a tancar-se. Doneume xampany!
Que és la nit més curta i el dia més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!...
... La nit de Sant Joan és nit d'alegria.
Estrellat de flors l'estiu ens arriba,
de mans d'un follet que li fa de guia.
Qui és aquest follet? Qui el coneixeria?
Al bell mig del foc té la seva fira.
Per Sant
Joan – Joan Manuel Serrat
Un vespre quan l'estiu obria els ulls
Per aquells carrers on tu i jo ens hem fet grans,
on vam aprendre a córrer,
damunt un pam de sorra
s'alçava una foguera de Sant Joan.
Llavors un tros de fusta era un tresor
i am una taula vella ja érem rics.
Pels carrers i les places
anàvem de casa en casa
per fer-ho cremat toto aquella nit
de Sant Joan .
Erem quatre trixeraires.
No en sabíem gaire
de les llàgrimes que fan que volti el món.
Anàvem entrant a la vida.
Mai una mentida,
no ens calia i res no ens robava el son...
Aquelles nits de Sant Joan...
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada