"Aixonar"

“Aixonar” és una paraula que sempre m’ha fet gràcia i que no he trobat a cap dels diccionaris que, actualment, es fan servir. Em va venir al cap l’altre dia quan caminava  i anava passant la mà per la cugula que hi havia al costat del camí. Vaig fotografiar les mates de la gramínia i tot fent camí em van sortir quatre versos per explicar el que de petits fèiem amb aquesta planta: un cop teníem les llavors a la mà les tiràvem a sobre d’algú altre i les que s’enganxaven eren les xicotes.

El curiós del cas, és que al cap d’una estona de caminar, a l’entrada d’Esclanyà, dos nois, que tenien les bicicletes recolzades a un arbre estaven jugant amb les llavors de cugula tal com he dit abans. No em vaig aturar ni els vaig preguntar qui tenia més xicotes, però em va fer gràcia la coincidència.

També aixonàvem la flor de la ginesta  i les fulles de roldó quan en recollíem grans quantitats per fer les catifes de Corpus i havíem de fer servir els colors groc i verd. Una altre ocasió per aixonar la cugula era en els camps de blat, quan aquest ja havia espigat  i es diferenciaven una planta de l’altre i no hi havia perill de confondre la planta bona de la mala herba.

He trobat aquest verb en alguns diccionaris de finals del segle XIX i principis del XX (Novíssim diccionari manual de les llengües catalana-castellana de 1886 ; Diccionari Aguiló de 1915 ...) Però la definició que jo buscava tal com l’havia fet servir a la meva joventut la vaig trobar al diccionari  “Català-Valencià-Balerar” o diccionari Alcover-Moll, que va ser acabat el 1962 . Una de les accepcions diu així: “Passar la mà closa pels brins o branques d’una planta per llevar-ne els grans, les flors, les fulles, etc.” 

 Una altra troballa va ser en una poesia de Lluís Manau i Avellanet publicada a “Gent Nova (Periodich Catalanista)” del 17 de juny de 1905,  número 187, a Badalona. En una de les estrofes del poema Corpus, deia així:

                          “Riallegeu frescals y esbojarrades;

                          lo rostre il·luminat per l'alegria;

                          ab flors al pit; en terra la ginesta

                          que han aixonat per’ embellir la festa

                          y per fer més gran la joia d’aquest dia”