EL MACBA

 

Façana del museu amb els squàters

 Tot i que va ser inaugurat ara farà 18 anys, el mes de novembre concretament, no havíem decidit mai visitar-lo. No fa gaires dies vam  fer-ho durant un cap de setmana que vam passar a Barcelona. Des  de les Rambles  ens vam endinsar cap al Raval  on passant per carrerons estrets vam arribar a la plaça dels Angels on està situat el Museu d’Art Contemporani de Barcelona.

Abans, però m’agradaria comentar la quantitat de carrers i places que a la ciutat comtal porten el nom d’aquests éssers celestials, sigui en singular o en plural. Al Raval mateix hi ha el Carrer del mateix nom que la plaça on hi ha el museu. A Gràcia hi trobem el Carrer de l’Àngel i el Pas de L’Àngel que porta a aquest carrer. Al Barri Gòtic, davant de la parada del metro de Jaume I, passem per la Plaça de l’Àngel. A La Teixonera podem caminar pel camí dels Àngels. I per acabar l’Avinguda de la Porta de l’Àngel, un dels carrers més concorreguts de Barcelona. A que deu sr deguda aquesta devoció angèlica a l’hora de donar nom a les vies públiques de la ciutat?

Tornant al Museu, a la Plaça dels Àngels, un es queda sorprès per la quantitat d’espai que hi ha al seu voltant, ple de terrasses de bars on poder reposar una estona i badar amb la barreja de personal que circula per aquells verals. O bé admirar les habilitats del squatters que salten per les baranes i rampes d’accés al centre museístic.  

El Covent dels Àngels

Davant del museu també es pot admirar el convent dels Àngels, un edifici del segle XV, remodelat el 1985 i actualment la seu del Foment de les Arts Decoratives. En una altra anada a Barcelona el podem incloure en una de les nostres visites juntament amb altres espais, que no coneixem.

I arriba l’hora d’entrar a MACBA. L’exterior de l’edifici és força imponent i el vestíbul tot blanc, de grans dimensions i amb les rampes que et porten a les diferents plantes el vaig trobar força espectacular. Pel meu gust no puc dir el mateix  del que s’exposava a les diferents sales en aquell moment: Uns dibuixos de Lawrence Weiner, sota el títol "Escrit al vent” , on hi havia, tal com diu el títol, moltes lletres i frases, en anglès; uns muntatges fotogràfics i collages d’Eulàlia Grau, anomenats “Mai he pintat àngels daurats”;  una col·lecció del museu, de fotografies sobre els diumenges dels anys 60 i una part de la col·lecció fixa del mateix centre (per cert havia vist reproduccions d’aquesta col·lecció en revistes i reportatges de TV que m’havien agradat molt més).

Rampes d'accés

Al baixar el vestíbul, cansats de caminar, vam voler reposar als sofàs que suposo destinats per aquest fi. Jo els vaig trobar incomodíssims i no hi vam estar gaire estona. M'en descuidava, l’entrada pels jubilats és gratuïta.