Amb la que ens està caient per tots costats, per dalt, per
baix, pel davant i pel darrera, passar unes hores gaudint de les “animalades”
(dit amb tot el respecte) de La Cubana és una de les millors maneres de
treure’ns les cabòries del cap.
Les exageracions d’aquesta companyia teatral al portar dalt
de l’escenari un fet tant normal com un casament fan donar compte a
l’espectador, si analitzem experiències viscudes per nosaltres mateixos, que
potser no estem gaire lluny del que arriben a fer algunes famílies en
esdeveniments com aquest.
A la segona part, com ja es costum a La Cubana, el teatre
esdevé una bogeria, amb la intervenció
del públic a dalt i a baix de l’escenari. Quan un es troba en la situació d’haver
de participar en un espectacle, encara que no sigui el teu tarannà, el millor és no resistir-t’hi perquè llavors
és quan un et converteixes en el centre de totes les mirades i encara és pitjor.
A més a més quan vas a veure La Cubana ja saps amb què et pots trobar
i si no vols ser objecte de les seves bromes el millor és triar una localitat
que no estigui massa a prop del passadís central.
Feia temps que no em divertia tant en una obra de teatre; és
del tot recomanable anar a veure “Campanades de boda” qualsevol tarda o nit al
Tívoli, el teatre del carrer Casp.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada