Cinc anys de blog

M’agrada i a la vegada em costa mantenir la constància d’escriure uns quatre articles cada mes, que és el que em vaig proposar i no sempre he aconseguit, al començament de publicar aquest bloc, ara fa cinc anys. Depèn sobretot de l’estat d’ànim i de trobar propostes prou engrescadores per situar-me davant de l’ordinador i explicar activitats en les que he pres part o d’alguna cosa especial que ha passat molt a prop meu i m’ha cridat l’atenció.

La gran alegria de l’any és el naixement del nostre segon net, en Guillem!, a començaments d’abril. La part negativa va ser l’accident de cotxe del mes de maig, en el que, gràcies a Dèu,  no vam prendre mal.

Entremig hem anat amenitzant la nostra vida, com sol fer tothom: dinars o sopars amb familiars o amics, a casa d’uns i dels altres, a casa nostra, o en algun restaurant que ens hagi cridat l’atenció per les seves especialitats o pel seu menú, perquè actualment  s'en  troben de molt atractius, a bon preu i que no et deixen les butxaques escurades cada vegada que vols sortir a menjar a fora. 

També hi ha hagut algun esmorzar de forquilla amb els meus amics “Els Matiners” que així solen celebrar les seves llargues caminades al menys una vegada al mes. Encara que jo ja no pugui fer aquests recorreguts per les nostres comarques, quan m’ho fan saber m’hi afegeixo, això si anant en compte amb la sal i l’alcohol (l’ictus no perdona). La seva companyia, però, ho supleix  tot.

Com sempre hem procurat sortir cap a altres contrades, de les que ja n’he fet referència en aquest bloc en el seu moment: una setmana a Cantàbria pel mes d’octubre; al cap d’un mes gaudíem dels paisatges tardorencs del Perigord noir, al sud-oest de França, a la comarca d’Aquitània; a finals de març d’aquest 2012 vam poder admirar els ametllers florits de la Vall del Jerte, a Extremadura i pel mes de juliol, amb l’excusa de l’exposició dedicada a Rafael al museu del Prado vam fer una volta per Madrid.

Tot un any, d’agost a agost, ple de lectures, d’anades a l’arxiu municipal continuant amb la recerca de qui són els que donen nom als carrers de la nostra vila o el perquè d’aquest nom i des de quan el porten. Una part d’això ha quedat reflectit en el meu primer llibre “Els carrers de Calella de Palafrugell” que l’Associació d’Amics i Veïns va publicar el setembre passat.

Per motius diversos, han estat pocs, només deu,  els concertes i obres de teatre a les que he assistit; procuraré esmenar-me i corregir aquesta tendència. Però per altre part la visita a exposicions,  l’assistència a presentacions  de llibres i altres fets culturals, com la participació a la lectura de l’obre de Josep Pla del dia de Sant Jordi, sobrepassen la quarentena. I el cinema... i...

M’agradaria que tota aquesta lletania, i més que em deixo,  pogués servir per animar a molta gent de la meva edat que la vida no s’acaba amb la jubilació i que tot i els entrebancs podem gaudir d’uns anys que poden ser meravellosos.

Vull deixar constància, coma colofó, que l’Arnau i en Guillem, els nostres nets, i tota la família, han omplert, com a part molt principal, tots els aspectes de la nostra vida diària durant aquest cinquè any de “El bloc d’en Joan Vilardell”