Escales d'accés al Museu Picasso
Quantes vegades hem anat a Barcelona sense entrar a
determinats llocs on els turistes fan cua, paguen i fotografien amb entusiasme.
No una vegada o un dia determinat. No hi entrem mai, encara que sigui gratuït.
En canvi agafem cotxes, vaixells i avions per anar qui sap a on per fer el
mateix que fan els altres a la nostra capital.
Ja fa temps que aprofitem qualsevol anada a Barcelona per
esmenar aquest fet i procurem visitar exposicions, monuments, esglésies, museus
... Aquesta vegada va tocar la Catedral i el Museu Picasso i de retruc Santa
Maria del Mar i la Fira de la 30ª Setmana del llibre català.
A quatre passes de la Via Laietana, al carrer Muntada, fem
una petita cua per entrar al Museu Picasso, el primer de l’artista al món i el
primer creat en vida d’ell. És un museu no massa gran però representatiu de les
diferents etapes del pintor, entre elles les seves estades a Barcelona i a
Horta de Sant Joan ( on també ja havíem visitat el museu i altres locals). Com sempre passa en les visites als diferents museus m’agrada poder gaudir en “directe” de les
obres que en la meva època d’estudiant havia analitzat amb els professors corresponents
i més tard en revistes i llibres d’art. En aquest cas els quadres de l’època blava i la interpretació que fa
Picasso de les Menines de Velázquez.
Interior de Santa Mª del Mar
Sortint del museu vam entrar a l’església de Santa Maria del
Mar. Sempre es bo asseure’s en els seus bancs i observar el seu interior tot
pensant que va ser aixecada per la gent senzilla del barri de la Ribera,
concretament els bastaixos que portaven les pedres des de Montjuic i que tan bé
reflecteix Ildefonso Falcones en la seva novel·la “La Catedral del Mar”. Si coincideix
que durant la visita els llums estiguin encesos es pot gaudir doblement del que
es considera l’exemple més emblemàtic del gòtic català. En aquest cas tota la lluminària estava al màxim
en motiu d’un casament que s’hi havia de celebrar. L’entrada dels integrants
del convit va ser tot un espectacle sobre tot els de la part del nuvi, del que
la seva mare semblava sortida d’un espectacle de La Cubana.
Des del teulat de la Catedral
Sempre havia tingut ganes de visitar la Catedral i això és el
que vam fer tot pagant l’entrada corresponent. Al arribar a la taquilla ja vam
tenir tres “decepcions”: no hi havia preu reduït pels jubilats, van tenir feina
per trobar un fulletó-guia en català (després en vam poder agafar a l’interior)
i a la meva dona li van fer tapar l’esquena perquè anava una mica escotada. La
visita però va valer la pena: tot l’interior, amb els retaules dels diferents
altars, el claustre, amb les tretze
oques, que simbolitzen els anys de Santa Eulàlia quan va ser martiritzada, pujar a la teulada i gaudir d’una bona vista
de tot Barcelona, dels vitralls il·luminats pel sol...
A la sortida ens vam trobar amb la gran producció de llibres
i revistes de les diferents editorials catalanes i en català, a l’avinguda de
la Catedral, allà on pel mes de desembre anem a veure la fira de Santa Llúcia.
Tot plegat un bon grapat de sensacions i descoberta d’espais
que no sabem aprofitar encara que les tinguem a tocar.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada