70 anys!

Ja fa quasi un mes que s’ha afegit un any al meu periple vital per aquest món cada vegada més complex i ple de sorpreses. Set dècades són molt de temps si es miren any per any, però quan fas una repassada general des de que tens consciència de la pròpia existència fins al dia d’avui, són com un bufarut de vent que s’emporta d’un cop tots els fulls del teu calendari particular.

Tots sabem dels contrastos pels que anem passant al llarg de la vida. De les pujades, de les baixades i de les caminades per  terrenys planers, que solen ser poques, però que ens ajuden a establir un equilibri entre les satisfaccions i els malestars que ens marquen el camí.

Val més ser positius, pensar sobretot en els bons moments i deixar de banda els altres, sense oblidar-los, perquè tots plegats ens ajudaran a valorar més el que em fet de bo a la nostra vida i a evitar, si està a la nostra ma,  tot allò que ens pot perjudicar.

La gent que ja té la meva edat i amb els que mantinc una relació d’amistat, de veïnatge o simplement de coneixença (de saludats, com deia Josep Pla) solen dir que les setmanes passen volant, que no tenen temps de res; Jo sempre els dic que és molt bona senyal, perquè quan venen mal dades no passen ni els dies, ni les hores, ni els segons.

Trobo que és bo tenir tot el temps ocupat, fent les activitats més variades, sense deixar-se endur per la peresa ni per la comoditat de fer sempre el mateix. Quan arriba el moment de reposar, t’asseus al sofà, i els ulls es tanquen per fer una dormideta, no passa res, trobes que ja t’ho mereixes i que quan et despertis tindràs ganes de continuar amb altres tasques, que si no les fas, tampoc passa res, perquè si no són aquelles seran unes altres les que t’emplenaran les hores que seguiran.

I la família per sobre de tot. Veure contents als del voltant teu i que ells procuren que tu també hi estiguis és la millor satisfacció que es pot tenir sempre, però especialment quan s’arriba a aquesta edat, mal anomenada la tercera; perquè totes les edats són pel que les viu la primera en tots els aspectes. Si a sobre tens la sort de tenir dos petits nets preciosos per cuidar i per estimar, és pot demanar res més?