Assegut al sofà del menjador sento ploure a bots i barrals. Estic llegint "El professor", un psicotrhiler, tal com diu la portada del llibre, de John Katzenbach, un autor que acabo de descobrir amb aquesta obra. Pels altaveus sona la veu d'Amy Winehouse, la cantant que fa poc van trobar morta al pis de casa seva. Tot plegat com una tarda d'hivern si no fos que vaig amb màniga curta, xancletes i la llar està apagada. Llibre, música i temps sembla que s'han posat d'acord. Però estem a finals de juliol, d'un estiu que no es veu per cap costat.
Des del mes de maig que no he escrit res a aquest blog per motius diversos: haver estat uns dies fora, per una avaria greu al meu sistema informàtic i també... per una mica de mandra, que sense fer calor sembla que no hauria d'aparèixer, però que t'ataca quan menys t'ho esperes i no hi ha res a fer. No vol dir que m'estigui sense fer res sinó que les energies es deriven cap a un altra costat. La lectura, la televisió, els sudohkus, el bricolatge, el jardí, els àpats amb familiars i amics i les estones passades amb el nostre net Arnau han omplert tots els moments del dia. També vam començar a anar de bon matí a caminar per la platja de Llafranc, entre la sorra i l'aigua, que diu que va bé per les cames quan s'arriba a certa edat, però el temps ho va estroncar. Ara, les ganes d'escriure no apareixien per cap lloc, fins que avui, aquest dia trist i plujós ho ha propiciat.
Amb l'ordinador a punt, per gentilesa del meu fill i del meu gendre, puc començar una altra vegada a fer arribar, al que ho vulgui llegir, tot el seguit d'activitats, interessos i inquietuds que em mouen perquè la vida sigui una mica més plaent. Començaré, a partir de demà, a descriure el nostre viatge a Rússia; un creuer fluvial des de San Petersburg a Moscou on feia temps teníem els ulls posats.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada