De Sant Petersburg a Moscou (III)

Travessant la primera de les rescloses

Després de l'atrafegada visita a l'antiga capital de Rússia va començar la navegació pel riu Neva i les activitats pròpies de la vida d'un creuer per tal de distreure al personal. És preceptiva la presentació del capità, amb el brindis de ritual, que es va fer a la coberta de la nau. El temps va començar a espatllar-se i quan vam travessar el llac més gran d'Europa, el Ladoga, de 18.000 km. quadrats, les aigües es van moure una mica. Semblava que navegàvem pel mar ja que la terra no es veia per cap costat.

Els boscos, els poblets, les illes i altres vaixells, molts carregats de fusta, varen anar desfilant pel nostre costat. El verd dels arbres i el blau de l'aigua omplien tot el nostre camp visual durant estona i estona. Vam trobar la primera resclosa i tothom va sortir per veure l'espectacle: el vaixell quedava tancat entre les dues comportes i anava pujant, en algun cas baixant, seguint el nivell de l'aigua, fins que podíem navegar altra vegada. Al llarg de tot el recorregut en trobaríem disset més i al final ja quasi ningú en feia cas.

Casa típica, habitada, a Mandrogui

Mandroga o Mandrogui va ser la nostra primera parada. Un poble turístic amb les cases de fusta decorades amb talles i ornaments de tots colors en les que hi podies trobar botigues, tavernes, museus... tal com ha de ser en aquests casos. També hi havia vivendes de gent que hi vivia tot l'any, decorades de la mateixa manera, amb uns coberts a l'exterior que tenien les barbacoes i els samovars a punt d'us. Travessant un dels molts braços del riu amb una barcassa es podia accedir a una espècie de parc ple de figures tallades en fusta dels personatges dels contes de Pushkin. Aquesta barcassa es movia per la força d'un noi que donava voltes a una espècie de torn que enrotllava i desenrotllava el cable que l'estirava; alguns de nosaltres vam col•laborar en aquest esforç. Després d'un dinar típic, com les arrossades d'aquí però amb brotxetes de carn i verdures, el riu Svir ens va conduir al segon llac europeu per la seva extensió, l'Onega, que vam travessar de dalt a baix fins arribar al poble de Kizhi.

Esperant la barcassa

Durant tots aquests dies de navegació vam ensopegar amb el que en diuen les "nits blanques", nits que duren poques hores en les que sempre es pot notar un puntet de claror. Com que passàvem moltes hores navegant, a més d'observar els paisatges vam poder aprendre algunes paraules i expressions de la llengua russa, cantar alguna de les seves cançons més populars, escoltar la història de Rússia, tastar el "té rus", que no és una sola planta sinó una barreja de diferents herbes, fer degustacions de vodka ...