diumenge, 31 de juliol del 2011

De Sant Petersburg a Moscou (IV)

Sortida de sol all llac Onega

A les vuit del matí del dimecres vam arribar al poble de Kizhi, després de travessar de dalt a baix el segon llac europeu amb més superfície, el llac Onega que, amb més de 1300 petites illes, ofereix als nostres ulls paisatges idíl•lics. Des de la sortida del sol fins a la posta vam gaudir plenament del paisatge.

Cúpules de l'església del Salvador a l'illa de Kizhi

Aquest havia estat un poble de mercaders, sobretot de pells i ullals de morsa. Ara és visita com un museu, des de l'església del Salvador fins a les cases dels antics habitants, el molí i una sauna pública. Actualment hi viu poca gent. Tot està construït amb fusta de bedoll, molt abundant durant tot el nostre recorregut i amb el que es fan tot tipus d'eines i objectes. Les cúpules de l'església quan els dona la llum del sol brillen com si fossin de plata. Assistim a un concert de campanes en un altre de les esglesioles de l'entorn i passegem entre flors i verdor, tot voltats d'aigua. Està prohibit fumar fins i tot a l'aire lliure, un requadre fet de troncs senyala el lloc on hi poden anar els que no se'n poden estar.

Les distàncies són molt grans i hem d'embarcar aviat i navegar durant moltes hores. Sortim del llac Onega, passem pel canal Volga-Bàltic i trobem el llac Blanc per tal d'arribar a la localitat de Kirilov, a vuit km. de la qual hi ha el monestir de Goritzy, que anirem a visitar. Entre les activitats programades hi ha una visita al "Pont de Comandament" , el funcionament del qual ens explicarà el capità, traduït per la nostra guia Catalina. Mentrestant anem passant rescloses, avui en trobarem sis.

Un punt i a part mereix la nostra guia. Dominava el castellà a la perfecció i a més de fer de traductora dels guies locals sabia parlar de tots els temes, des de la història de Rússia, fins a la religió ortodoxa, la manera de viure del poble rus abans i en l'actualitat i sobretot solucionava tots els problemes. Era alta i apersonada, amb una veu potent que tots podíem sentir perfectament i molt amable. En fi una joia.




Al baixar del vaixell per anar a visitar el monestir de Gotitzy va començar a ploure . Sort que molta part del recorregut va ser per l'interior, tot i així els paraigües van fer molt de servei. És un monestir molt gran, amb procés de restauració i amb un museu força interessant. Actualment hi ha una comunitat de religioses. Al sortir a l'exterior entre la pluja i les obres no va ser una visita massa reeixida. Però l'abundant vegetació i l'aigua del llac, que diu que et rejoveneix si te la poses a la cara, eren prou al•licient. També vam poder gaudir d'un petit concert ofert per un grup d'homes que com tots els que vam sentir durant les visites a algunes de les moltes esglésies va ser d'una qualitat excepcional.