GARRICK

Em sembla que he vist tots els espectacles que EL TRICICLE ha portat a l’escenari. Des del seu començament ara fa 30 anys fins a l’últim, ara fa pocs dies al teatre Poliorama de les Rambles barcelonines.

Al començament actuaven per un públic infantil. Varen venir al teatre del Casal Popular dins la programació que Rialles va dur a terme en els primers mesos de la seva implantació a Palafrugell. Més tard els varem veure al llavors anomenat teatre Victòria, avui Teatre Municipal, i a l’envelat de les Festes de Primavera.

Abans d’anar-hi i mentre dinàvem ens preguntàvem, amb el grup d’amics que volíem assistir a la representació, del perquè del nom de GARRICK, que havien posat a l’espectacle. Cadascú deia la seva però no ho vam descobrir fins que una vegada ja al teatre ens ho van explicar els mateixos actors.

David Garrick va ser un reconegut actor anglès del segle XVIII. Els metges recomanaven les seves actuacions com una espècie de remei màgic, capaç de guarir qualsevol pena de l’ànima. Per això El Tricicle li ha volgut tributar un homenatge amb aquesta obra. Com en totes les seves actuacions segur que ho aconsegueixen.

Al final i com a celebració dels seus 30 anys d’actuacions ens van oferir una sèrie d’esquetxos repassant la seva trajectòria. Tothom els coneixia i els va aplaudir amb força, corejant les estrofes de “Soy un truhan, soy un señor” que tancava l’espectacle.

Un espectacle que haig de recomanar totalment, ja que en tot el que està passant a la nostra societat es necessari aixecar els ànims de la gent, que és el que es pretén des de l’escenari del Poliorama

.