"Et deixaré, si vols, la veu, mentre tu tens els llavis closos"
D'aquesta frase s’extreu el títol de l’obra de teatre que va representar LA GESPA TEATRE, de Palamós al Teatre Municipal de Palafrugell, basada en textos de l’escriptora Mª Àngels Anglada. Portar la veu d’aquesta escriptora a dalt d’un escenari és un repte força agosarat. Tal com diu el mateix equip de direcció : ”Sovint, sortosament, la il·lusió té més empenta que el seny i aquesta il·lusió és el que ens ha permès d’afrontar amb entusiasme el projecte que us presentem”
Us puc assegurar que aquest projecte ha arribat a una realitat plenament aconseguida. Tots els que érem al teatre ens vam emocionar amb la bellesa de les paraules dels diferents textos, extrets de tres de les seves obres cabdals: “Les Closes”, El Violí d’Ausschwitz” i “Quadern d’Aram”.
A “Les Closes” , Anglada rescata la memòria de Dolors Canals, una avantpassada acusada injustament de l’assassinat del seu marit i, a través d’ella, un fragment d’història d’aquest país. A les altres dues obres, l’autora colpida pels conflictes que sacsejaren l’humanitat al seu moment (Vietnam, Bòsnia...) decideix escriure sobre els camps d’extermini nazi i sobre el genocidi armeni perquè aprenguem l’experiència. “Les coses que passen si no es canten o s’escriuen, s’obliden”, diu.
Els actors es mouen en dues zones: En primer terme un personatges reals (la mateixa escriptora, una periodista i un lector) fan de pont entre el públic i l’obra de l’autora que es representa sobre unes plataformes situades a l’interior de l’escenari.
El final, construït a partir dels seus versos es converteix en un homenatge a l’autora. Homenatge que li reten els actors posant veu a la seva obra. La veu que Anglada va deixar als qui van haver de sofrir amb els llavis closos.
D'aquesta frase s’extreu el títol de l’obra de teatre que va representar LA GESPA TEATRE, de Palamós al Teatre Municipal de Palafrugell, basada en textos de l’escriptora Mª Àngels Anglada. Portar la veu d’aquesta escriptora a dalt d’un escenari és un repte força agosarat. Tal com diu el mateix equip de direcció : ”Sovint, sortosament, la il·lusió té més empenta que el seny i aquesta il·lusió és el que ens ha permès d’afrontar amb entusiasme el projecte que us presentem”
Us puc assegurar que aquest projecte ha arribat a una realitat plenament aconseguida. Tots els que érem al teatre ens vam emocionar amb la bellesa de les paraules dels diferents textos, extrets de tres de les seves obres cabdals: “Les Closes”, El Violí d’Ausschwitz” i “Quadern d’Aram”.
A “Les Closes” , Anglada rescata la memòria de Dolors Canals, una avantpassada acusada injustament de l’assassinat del seu marit i, a través d’ella, un fragment d’història d’aquest país. A les altres dues obres, l’autora colpida pels conflictes que sacsejaren l’humanitat al seu moment (Vietnam, Bòsnia...) decideix escriure sobre els camps d’extermini nazi i sobre el genocidi armeni perquè aprenguem l’experiència. “Les coses que passen si no es canten o s’escriuen, s’obliden”, diu.
Els actors es mouen en dues zones: En primer terme un personatges reals (la mateixa escriptora, una periodista i un lector) fan de pont entre el públic i l’obra de l’autora que es representa sobre unes plataformes situades a l’interior de l’escenari.
El final, construït a partir dels seus versos es converteix en un homenatge a l’autora. Homenatge que li reten els actors posant veu a la seva obra. La veu que Anglada va deixar als qui van haver de sofrir amb els llavis closos.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada