Una altra vegada vull fer referència als llibres que he llegit els últims mesos que m'han cridat l'atenció per un motiu o l'altre i que trobo poden ser interessants per moltes altres persones.
Feia temps que no llegia un llibre de memòries amb tant d'interès com ho he fet amb les de Moisès Broggi, tan la primera part "Memòries d'un cirurgià" com la segona "Anys de plenitud". Donen una visió clara i entenedora de tots els fets ocorreguts durant segle XX, especialment de les seves relacions amb personatges coneguts per tothom amb els qui es va relacionar, sobre tot del món mèdic i com és natural amb els de la seva família. A pesar de les dificultats dona una visió optimista de la vida, tal com diu ell mateix a l'entrevista d'un diari: "He tingut molta sort a la vida. He viscut molts anys, he conviscut amb una extensa família i he conegut molta gent interessant, a vegades en uns moments crítics que m’han ajudat a valorar la transcendència de les relacions humanes i de molts fets. Sóc un home afortunat”.
El següent és un llibre escruixidor que també parla de la realitat. De la realitat d'una guerra, la de Txetxenia, des del punt de vista de l'escriptora noruega Asne Seierstad. Aquesta periodista ja ens va emocionar amb "El llibreter de Kabul" i ara ho fa amb "El ángel de Grozni". Es va passar dos anys en aquest país, amagada de les autoritats, per poder donar-nos un cru testimoni dels efectes de la guerra. Ens explica la realitat a través de varis personatges, des d'un nen que viu sol pels carrers de Grozni, després d'haver perdut a tota la seva família, fins a les incongruències del règim de Putin.
"Entre limones" de Chris Stewwart. Un llibre optimista per excel·lència. Es base en una experiència pròpia: la d'un anglès que compra un cortijo a les Alpujarras, on si instal·la amb la seva dona després d'abandonar Anglaterra. Escrit amb una fina ironia, l'autor, ex-bateria de Gènesis, ens explica una manera diferent de veure la vida i d'enfrontar-se amb les dificultats que van sorgint dia a dia: amb els animals, amb el temps, amb les plantes... i amb algun dels seus veïns. Es veu que l'experiència ha resultat positiva perquè si han quedat a viure i han augmentat la família amb la se filla Chlöe.
Són tres llibres absolutament diferents, encara que tots estiguin basats en la realitat . El primer el vaig llegir amb la tranquil·litat d'una experiència de cent anys, el segon amb l'angoixa d'uns fets cruels i el tercer amb l'alegria de les situacions personals superades dia a dia.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada