Ara fa cinc anys vaig iniciar la meva col·laboració amb la Revista de Palafrugell sobre el que jo veia caminant pels carrers de la nostra ciutat. Com és natural el primer article es va basar amb la circulació y sobretot en el que influeix als vianants. Des d'aquell dia encara m'hi he anat fixant més y poques coses han variat.
Les motos segueixen ficant-se per allà on volen, tan si poden com si poden, eixordant a tothom amb els escapaments lliures, sense que ningú els hi digui res. Els cotxes, com que cada dia n'hi ha més i els carrers no donen més de si, han de circular com la processó de Mata, un darrera l'altre i amb paciència, molta paciència. Els camions també van fent, però quan troben un ressalt d'aquells que serveixen per minorar la marxa, moltes vegades no en fan cas i llavors sembla que tot s'esgavella. Molts ciclistes segueixen sense respectar les direccions, prohibides o obligatòries, tan per la vorera com per la calçada.
I els que anem a peu, els vianants? Què fem? Doncs una mica de tot. Quan es camina per la vorera molt poca gent sap o fa veure que no ho sap que s'ha de respectar la direcció de la persona que va per la seva dreta. D'altres s'enfaden quan caminen pel mig del carrer i un vehicle els demana pas. Molta gent gran, que feina tenen per anar tirant, travessen la via pública sense fer-ho pels llocs assenyalats, encara que només estiguin a tres passes d'allà on ells ho fan. I així trobaríem multitud de casos diferents.
Ara no vull ser catastrofista, perquè sempre hi ha més gent que fan les coses tal com han de ser que no el contrari, ni tampoc vull donar lliçons a ningú de com s'han de fer, Déu me'n guardi, ja en tinc prou cuidant-me de mi mateix. Es una simple observació i constatació de la realitat, res més.
Un cas a part són els passos de vianants o passos de zebra. La majoria de vegades hi ha l'estira i arronsa de qui passa primer, si el que va a peu o el que va en cotxe, amb el perill que un altre conductor apressat avanci en el mateix moment que tu i ja hi som pel tros! Continua havent-hi quantitat de conductors que no es paren, sobretot en carrers amples i rectes. Moltes vegades tampoc es paren quan ja hi ets pel mig. També hi ha els que es paren abans que tu facis el gest i et fan el senyal amb la mà que et cedeixen el pas. Felicitats pel seu civisme! Ara, entre els que no es paren és curiós el comportament que en general he observat entre els homes i les dones. Ells passen mirant-te a la cara, si et coneixen et saluden com aquell que res i si no arronsen les espatlles com si demanessin disculpes. Ara elles fan veure que no et veuen, encara que estiguis a tocar, s'agafen fort al volant i amb la mirada perduda a l'infinit passen tibades com aquell que estiguessin soles al món.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada