Sol de mitjanit (III)

Estem a la meitat del viatge. L'excursió d'aquest dia té dues parts: en autocar visitem la ciutat de Tromso, on no vàrem tenir ocasió de veure de prop res d'espectacular . És molt més interessant la segona part, a bord d'un petit vaixell ens endinsarem en el magnífic fiord d'Ullfjord, on les puntes nevades dels Alps de Lyngen es reflecteixen a les seves aigües. L'espera entre l'autocar i el vaixell es fa llarga, sobretot perquè bufa un vent glaçat que ens fa abrigar com aquí en una tramuntanada d'hivern; sort del sol que llueix amb tota la seva esplendor.

Quan ens instal·lem a l'embarcació, tot i la fresca pugem a coberta per gaudir del paisatge. Les glaceres brillen a les pendents de les muntanyes, on la neu quasi toca a l'aigua i es barreja amb la verda vegetació de l'estiu que està a punt de començar. Com en tots aquest fiords les aigües van canviant de tonalitats. És un espectacle que només deixes perdre per anar baixant a l'interior del vaixell i refer-te una mica de la fredor del vent.

El dia següent és un dia especial. A les 5.30 del matí passem pel costat del Cap Nord. Tinc la sort de despertar-me i sortir al balcó al mateix moment de deixar-lo endarrere. Tinc temps d'agafar la càmera i fer un parell de fotografies. Fa poc que acabem de creuar el Cercle Polar Àrtic i ens dirigim a Honninsvag on deixarem el vaixell i pujarem al promontori, quasi tant alt com el Montgrí. Fa un dia lleig, que va empitjorant a mida que avança. Amb el bon temps que ens havia fet fins ara? A dalt l'espectacle és trist: una gran esplanada grisa, sense sol i amb alguna gota de tant en tant. No obstant no deixem de fer-nos fotografies en els llocs més significatius, ni de fer el pilonet de pedres que et doni l'oportunitat de tornar-hi. L'emoció, però, d'estar en el punt més al Nord de l'Europa continental és indescriptible.

Estem en els dominis del Sol de Mitjanit. El sol va sortir a les 3'24 del diumenge dia 15 i no es pondrà fins a les 24'00 del dijous dia 19. Quasi cinc dies de claror ininterrompuda. Acabar de sopar a les onze de la nit i els raigs del sol que entren per la finestra del restaurant t'arriben a la taula. Anar a dormir a les dues de la matinada i sortir a coberta per fotografiar aquell sol de cap al tard. Despertar-te a qualsevol hora de la nit (això és un dir) i veure que la claror entra a dolls pel balcó de la cabina. Durant aquells dies màgics no vàrem tancar ni per un moment les cortines que havien de protegir-nos de la llum; n´hi pensar-hi! N'havíem de gaudir plenament! Que el sol surti sense acabar-se de pondre del tot no es veu cada dia.