Dels onze dies que vam solcar les aigües del Mar del Nord a bord del Costa Atlàntica tres van ser de navegació i vuit per baixar, visitar una ciutat o fer excursions.
La primera va ser una de les millors. Quan el vaixell va fondejar a Hellesylt, les llanxes de color taronja ens van acostar a terra un autocar ja ens esperava per traslladar-nos a Geiranger on ens tornaríem a trobar amb l'embarcació. Fent algunes parades ens vam trobar amb glaceres, muntanyes cobertes de neu, llacs glaçats de color blau i cascades d'aigües escumejants. Per carreteres on tot just hi passaven dos autocars, fent maniobres diverses i sense cap protecció pel costat del precipici vam arribar al punt més alt del recorregut, a 1500 m. sobre el nivell del mar, des d'on es podia observar, al fiord de Geiranger, el nostre vaixell diminut al fons de tot. Una de les estampes més repetides en els llibres de viatges per Noruega.
Durant el camí vam poder tastar el salmó salvatge en un restaurant de la zona, que no té res a veure en el que estem acostumats a menjar: en quan a color, textura i suavitat del gust.
El dia següent arribàvem a Trondheim. No ens havíem apuntat a cap excursió i vam dedicar el matí a passejar per la petita ciutat, no per això exempta d'atractius. La catedral gòtica del segle XII és el principal atractiu. Envoltada per un cementiri fet per passejar-hi, com tots els del país. A l'entrar dins de l'edifici un cor estava assajant. La cançó que sonava va ser la segona sorpresa musical del viatge: "Panis angelicus". És la que ens van cantar a l'església de Sant Martí d'Empúries, el dia del nostre casament, les germanes de la Mª Dolors.
A la sortida, els convidats d'un bateig vestits amb roba típica, va arrodonir la visita.
Sense ni adonar-nos que començàvem una nova setmana, am arribar al port de Gravdal, a les Lofoten. Un arxipèlag amb abundants illes formades la majoria per roques eruptives que formen una barrera per protegir el continent dels embats de l'Oceà Atlàntic. Verdor per tots costats, platges de sorra blanca i aigües de tots els tons de blau i verd. Són illes de pescadors, on es poden observar els assecadors de bacallà a l'aire lliure. Com al llarg de tot el recorregut per la costa Noruega les cases de fusta estan pintades de colors variats, sobretot vermell, groc, verd i blanc. En temps antics cada color significava una categoria social. El vermell era el del pobres, no podien comprar pintura i ho feien amb la sang dels animals. El groc i el verd eren els colors dels que ja es podien permetre alguna despesa. I el blanc era el color dels rics: es necessitaven varies capes de pintura i a més a més era d'importació.
L'originalitat del dia: prendre un xarrupet en un got de gel, en un local on tot és de glaç i que està decorat amb multiples figures, també de gel, sobre la vida dels pescadors.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada