Llegir,
segueix sent una de les meves activitats preferides. Els que fa temps que es
miren aquest blog ja saben que de tant en tant faig referència a alguns dels llibres
que m’han agradat. De tots els que he llegit en la segona meitat del 2015 n’he
escollit aquests cinc:
No hem perdo cap de les seves obres. En aquest cas es tracta d’un llibre de relats.Sis relats protagonitzats per homes sols; Sis relats profunds i subtils que exploren la mentalitat masculina japonesa.. Les dones són les grans absents d’aquestes històries: han marxat, han fugit, han mort o senzillament han desaparegut... Però el seu esperit sembla estar sempre ben a prop. La majoria dels relats han aparegut prèviament en algun mitjà japonès, però totes les versions han estat retocades o modificades per l’autor per ser publicades en aquest format. Només un relat, el que dóna títol al volum, ha estat específicament escrit per al llibre.
La bèstia humana (Émile Zola)
Feia molts anys que no llegia res de Zola. Aquesta traducció al català em va cridar l’atenció i no m’ha decebut, tot al contrari. Escrita a finals del segle XIX és un cru retrat de la condició humana, on el protagonista, un solitari i misogin enginyer de locomotores, s’enamora de la dona d’un cap d’estació. És un estudi de com els individus poden arribar a descarrilar impulsats per forces estranyes més allà del seu control.. Émile Zola ens recorda que sota el progrés tecnològic sempre hi queda la bèstia que portem dins. Ha sigut portada al cinema per Jean Renoir i Fritz Lang.
28
dies (David Safier)
L’autor ens sorprèn amb una emocionant novel·la sobre l’aixecament
del gueto de Varsovia protagonitzada per una adolescent . Mira, una noia de 16
anys, sobreviu dedicant-se al contraban d’aliments tot protegint a la seva
germana petita, fins que s’incorpora a la resistència quan es comença a
deportar els habitants del gueto als camps de concentració. 28 dies per viure
tota una vida, per descobrir l’amor verdader per convertir-se en una llegenda.
La
noia del tren (Paula Hawkins)
La Rachel agafa cada matí el mateix tren. Sap que cada
dia s'atura en un semàfor vermell i que des d'allà veurà el darrere d'una
renglera de cases. En una d'aquestes cases hi viu una parella que la Rachel no
pot evitar mirar cada vegada. A ella li sembla que tenen una vida perfecta.
Tant de bo ella pogués ser igual de feliç
Està bé, però no m’ha agradat tant com
em pensava.
Sumisión
(Michel Houelleberg)
L’acció passa a la França del 2022. L’ùnica forma de
frenar l’ascens a la presidència de l’extrema dreta consisteix en una aliança entre
els islamistes moderats i els socialistes, que acaba donant la presidència de
la República al líder dels primers. Un professor de la Sorbona
completament islamitzada, com la resta
del país, ens explica les transformacions que l’envolten, tot preguntant-se quin camí ha de seguir. Aquest llibre va
arribar a les llibreries franceses el mateix dia de l’atemptat contra Charly
Hebdo ; l’autor va ser acusat de islamofobia, però ell insisteix que només és
una novel·la de política-ficció.
El que m'agrada recomanar, essencialment, no és un llibre determinat, sinó que és llegeixi i que el temari escollit abraci tots els estils i tots els temes possibles. S'ha de notar l'ànima de mestre que sempre portaré a dins.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada