Ja tenim un nou any aquí: no sabem que ens portarà, però
de moment hem començat amb una bona noticia: s’ha trobat el nen que havia desaparegut
a Camós. Esperem que sigui el preludi del que està per venir, hem de ser
optimistes!
I que aquest nostre optimisme es vagi encomanant i
escampant com una taca d’oli, encara que rebem senyals provinents de totes
bandes que ens prediuen tot el contrari.
No cal que ens proposem grans objectius que sabem que no
podrem complir, amb l’anar fent de cada dia, segons les nostres possibilitats i
capacitats, si ho fem bé, ja en tindrem prou.
Tampoc ens hem de conformar massa, dient sempre amén a
tot el que ens envolta, un punt de rebel·lió per anar pujant l’escala dels nostres valors tampoc hi seria de massa.
Si podem hem d’anar posant un peu darrere l’altre per no quedar aturats sempre
en el mateix lloc, tenint en compte que les davallades sobtades solen ser
perilloses.
Hem de gaudir al màxim de tot el que tenim: de la salut,
de la família, de l’amor, de la feina, de la natura, de l’amistat... i oferir
als altres tot el que els podem donar per tal d’ajudar-los.
No estic fent un sermó, ni un míting. No vull adoctrinar
a ningú dient el que ha de fer i que jo mai compliré. Només són les reflexions
d’una persona gran al que li ha anat prou bé a la vida.
Des d'aquí desitjo a tothom un Feliç Any 2016!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada