El nom que vull pel meu carrer

Quan hom es fa una casa, compra un pis o simplement el lloga per tal d’anar-hi a viure, no ho fa pel nom del carrer on esta situat l’immoble, sinó per la seva situació dins el poble i sobretot  per la relació qualitat-preu.  El nom de la via pública és secundari, pot agradar més o menys, un ja s’hi acostuma.

Però quan tota la paperassa personal dels  habitants de la vivenda, dels seus vehicles i sobretot els relacionats amb la finca i els seus serveis els canvien d’un dia per l’altre representa un gran enrenou. Jo m’hi he trobat i puc parlar-ne amb coneixement de causa. Visc en una casa cantonera i ens van canviar el nom dels dos carrers als que podem tenir-hi sortida.

Ja sé que quan es canvia de vivenda passa el mateix, però es fa voluntàriament; quan t’obliguen a canviar el nom de la adreça  s’ha de tenir, almenys, tot el dret d’estar-ne informat  i de poder opinar sobre aquest fet.

Tot això ve a to per les informacions que es van poder escoltar a Catalunya Ràdio i que s’han pogut llegir a el “Punt-Avui” sobre el canvi dels noms d’uns carrers del meu barri i de les protestes dels veïns implicats en aquest fet. Concretament dels carrers “Alfons XII” i “Isabel II” pel fet de ser noms borbònics.

Crec que per poder fer aquests canvis s’han de seguir  certs procediments, com debatre-ho a la Comissió de Nomenclàtor,  abans de presenta-ho al Ple de l’Ajuntament per tal de què  si s’escau aquest  ho aprovi per consens i no per caprici d’uns quants. Ara, pel que sembla, es va tirar pel dret i es va aprovar  una moció presentada i votada afirmativament per només dos dels grups que conformen el Consisitori, donant-t’ho tot per fet.

Que consti que no tinc cap simpatia pels personatges, el nom dels quals  es vol canviar. Si s’hagués de presentar una moció pel canvi de tots els noms del nomenclàtor de Palafrugell  que no m’agraden els Plens de l’Ajuntament tindrien feina durant molt  temps.