Una passejada per l'Illa d'Avall, a Jafre.

M’agrada caminar per paisatges de les nostres contrades fins ara desconeguts per mi, seguint itineraris que mai hagués sospitat que podrien tenir algun interès sota cap punt de vista, però que un cop trepitjats acaben mostrant una gran varietat d’alicients.

De la mà d’en Josep Mª Farreró, gran coneixedor dels espais naturals de les nostres contrades, que sovint ens fa de guia, vam descobrir “l’Illa d’Avall”, l’últim meandre que es conserva al Baix Ter i que pertany al municipi de Jafre.

L’aigua, els arbres, els canyissars i una gran varietat de tot tipus de plantes voregen gran part del camí que recorrem. M’imagino com devia ser abans de l’incendi forestal  produït al novembre del 2013 que afectà els municipis de Vilopriu, Colomers, Jafre i  Foixà i que  també afectà l'Illa d'Avall i cremà superfícies replantades. Justament vam esmorzar  al costat  d’uns pins que encara deixen veure els efectes del foc.

El punt de sortida i arribada va ser el santuari de la Font Santa i de tornada vam travessar el poble de Jafre, que després de molta anys de passar per la carretera amb el cotxe, mai m’havia endinsat en els seus carrers.

A la part final del recorregut vam passat pel costat de grans masos dedicats a la cria de vaques, tot albirant el campanar de l’església per sobre dels camps , on contrastaven la seva verdor amb els “cap blancs o ravenissa blanca” que hi creixien  a grans clapades. A la dreta i per sobre els camps llaurats també podíem divisar l’omnipresent  Montgrí  que sembla vigilar els nostres passos en totes les passejades per l’Empordanet.

Camí d'anada...

... camí de tornada.

Estramoni, una de les plantes (tòxica, per cert) que es poden trobar en el recorregut

(Si es vol una informació detallada es pot anar a: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10996773)