Una imatge, un poema, una cançó... (32)...

Sempre m’ha quedat  un record inesborrable de la pujada al Pedraforca, ara ja fa alguns anys. Va ser una pujada dura, sobretot anant acompanyat d’uns muntanyencs molt més  experts, dels quals costava seguir el ritme. Vaig arribar al cim fet un nyap; la calor, el no haver dormit prou, la conducció del cotxe des de Palafrugell (mai m’ha agradat conduir)... van fer que arribés a dalt amb no gaires bones condicions. I per postres, només de pensar que havia de baixar  i que no hi havia més remei que fer-ho per la tartera, em va caure tot a sobre.  Tot hi això, la il·lusió del començament i  l’orgull d’haver-ho aconseguit fan que cada vegada que veig la seva imatge m’emocioni . Aquesta vegada va ser la posta de sol que retallava el seu cim des de Castellar de N’Hug.

CANT AL PREDRAFORCA (fragment)

Salve, gegant tan encantat que encantes,
arrepapat vora el Cadí en cadira!
Oh déu que els nostres pares adoraren
i encara avui nosaltres venerem
per la solemne majestat que imposes:
perdona'm aquests versos de formiga
que, des de l'escambell de Montbordó,
se t'engarrista esquena amunt amb por,
ni que Gaudí l'ajudi a esbatecs d'ala.
Cresta de gall que Alcides mig partí
així que de les aigües aflorava,
fent que el banyut fugís tartera avall
amb tot l'estol d'isards, senglars i llops.
Cedre esbrancat de mort per la destral
a tramuntanes entre el bé i el mal.
Queixal del seny i catedral del somni.
Merlets d'un alt castell inexpugnable.
Cimbori del bellíssim Berguedà.

(...)

Climent Forner i Escobet