Acabo de llegir “Irène” de Pierre Lemaitre, una de les
novel·les negres més brutals i impressionants, d’aquelles que et deixen amb un
cor petit, petit. Del mateix autor ja havia llegit “En veurem allà dalt” (sobre la Segona Guerra Mundial),
premi Goncurt del que ja en vaig parla en una altra ocasió.
Però, la meva intenció era parlar de la novel·la negra
dels països nòrdics i concretament de Camil·la Läckbert, un descobriment personal d’aquest estiu.
A la meva llista d’autors d’aquestes latituds ja hi tenia
Jo Nesbo, Asa Larson,Stieg Larson (el de la famosa trilogia)i Henning Mankell (del que he llegit totes les seves obres i és el meu preferit). Ara hi he incorporat
Camilla Läckberg i una altra colla d’autors dels que començo a buscar obres i
referències concretes.
L’autora que acabo de descobrir ens arriba de Fjälbacka,
petita localitat sueca on es desenvolupen les seves obres. Els seus
protagonistes són Erica Falck i la seva
parella, el policia Patrick Hedströn. Recomano llegir els seus llibres per
ordre de publicació; encara que els diferents casos siguin independents, l’història de la
parella i el seu entorn segueix evolucionant a mida que passen els anys i això fa
que el lector es pugui desorientar una mica sinó es fa
d’aquesta manera. A mi m’ha passat; dels nou casos publicats n’he llegit quatre
i per això crec que és millor fer-ho així.
Les obres publicades són: La Princes del gel (2002), Els
crits del passat (2004), Les filles del fred (2005), Crim en directe (2006),
Empremtes que mai s’esborren (2007) , L'ombra de la sirena (2008), Els vigilants del far (2009), La mirada
dels àngels (2011) i El domador de lleons (2014).
Si us agrada la novel·la negra i decidiu llegir
aquesta autora, espero que gaudiu d’unes bones estones; tal com ho deuen haver
fet els lectors dels més de dos milions
de llibres seus venuts a Suècia i dels que també ho deuen haver fet als més de trenta països on ha estat
publicada la seva obra.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada