Desxifrant Enigma

Moltes vegades les pel·lícules a més de distreure’ns una estona ens donen dades, que més tard pots contrastar amb informacions que podem considerar “més serioses” i a més a més ampliar-les i descobrir molts altres fets relacionats amb el que t’han volgut explicar al llarg de la projecció. Aquest és el cas  de “The imitation game”, en català “Desxifrant Enigma”.

La pel·lícula és una biografia del matemàtic britànic Alan Turing, que juntament amb el seu equip va desxifrar, a contrarellotge, els codis secrets de la màquina Enigma de l’Alemanya nazi. Aquesta equip estava format per gent de procedència molt variada: acadèmics, matemàtics, lingüistes, campions d’escacs i oficials d’intel·ligència  als que Winston Churchil va donar un xec en blanc per tal de dur a terme el projecte.

Enigma, per tant era el nom d’una màquina que disposava d’un mecanisme xifrat rotatori que permetia usar-la tan per xifrar com per desxifrar missatges. Va ser adoptada per les forces militars d’Alemanya des de 1930. La facilitat de funcionament i la suposada inviolabilitat varen ser les principals raons per ampliar el seu us. La lectura de la informació que contenien els missatges, suposadament protegits, es considera com la causa d’haver  pogut acabar la Segona Guerra Mundial dos anys abans i d’haver-se estalviat 14.000.0000 de morts.

La sorpresa  és que a la Guerra Civil Espanyola (El Pais-octubre-2008), en Franco va disposar d’almenys vint màquines Enigma que li van permetre mantenir una comunicació secreta i permanent amb els seus generals. Les deu primeres van ser venudes pels nazis als nacionals, el novembre de 1936 i a començaments de 1937 es van comprar deu màquines més del mateix model. Model que no era el més avançat ja que els alemanys tenien por que caigués en mans dels soviètics o dels serveis secrets britànics. Segons un informe redactat a Salamanca, el novembre de 1936, el grau de seguretat d’aquesta màquina era tal que les combinacions possibles podien arribar a ser 1.252.962.387.456.

Alan Turing 

La història de Enigma i el seu funcionament són una meravella tecnològica. Gràcies al desenvolupament de la criptografia, durant la Segona Guerra Mundial,  van néixer els primers computadors, anomenats màquines de Turing.

Alan Turing, lluny de ser admirat com un heroi,  el 1956, va ser acusat, jutjat i condemnat per haver admès que havia mantingut una relació homosexual, que al cap de poc temps va deixar de ser delicte a la Gran Bretanya.

Per acabar m’agradaria recordar  l’última frase de la pel·lícula, que la seva ex xicota diu al protagonista: “A vegades la persona que ningú imagina capaç de fer res, és la que fa coses que ningú imagina”