La rosella és una de les plantes, en concret la seva
flor, que més m’han fascinat des de
sempre. Quan les començo a veure a les vores dels camins i penso que deixem
enrere l’hivern, els ànims també
comencen a renovar-se i no en parlem quan a mida que avança la primavera es
veuen camps sencers coberts de la vermellor espatarrant que escampa la seva
floració massiva; encara que sovint penso
en les paraules del meu pare, un home pràctic per excel·lència, quan davant l’exteriorització de la nostra alegria al
veure aquest espectacle de la naturalesa ens deia: “Això us agrada? aquestes flors són
signes de misèria, els camps que n’estàn plens són els més improductius per la
baixa qualitat dels terrenys de conreu!” Però, encara que ho entenc, em segueixen
agradant els camps plens de roelles, com en diem nosaltres o quiquiriquics com
en dèiem de petits.
També és molt habitual veure-les al costat dels camins en marges,
prats i rostolls. La millor època de floració té lloc a la primavera i l'estiu,
i les flors neixen d'una poncella que, fins la seva maduració, està com caiguda,
sembla pansida. Abans d’obrir-se aquestes poncelles , quant érem mainada, jugàvem
a endevinar el color del seu contingut, tot
preguntant : gall, pollet o gallina?. que segons l'estat de maduració de
la flor podia ser de tres colors diferents. Si la resposta ha estat gall la
flor ha de ser d'un roig intens com la flor madura, gallina si la flor és
rosada, i pollet si encara és blanca, estat inicial de col·loració dels pètals.
 |
| Gall, gallina o pollet? |
La Papaver roheas, de
la família de les Papaveràcies, es coneguda per moltíssims sinònims,
depenent del lloc geogràfic on creix. Se n’han pogut registrar multitud de formes
diferents, jo he trobat aquestes: ababol, ababolera, babol, babol(a),
babol caputxí, badabadoc, capellà, cacaraquec, cararaquec, colet, coquerecoc , gall, gallaret, gallgallaret, gallet,
gallgallaret, ganfanó, lloca, monges, màpola, papariu, paparota, paperola, paramà, pipiripip, peperepep, pipaparapip, puput , quicaraquic, quiquiricall, quiquiriquic, quicaracoc, roella,
rovella, quequerequec, roguella,
ronsella, rosella, roseller, rosellera,
vermelló.
Buscant poesies inspirades en
aquesta humil i multi coneguda planta
del camp, n’he triat dues:
Una rosella i una espiga
van esclatar al mes de Maig;
la mateixa ombra les abriga,
reben del sol el mateix raig.
De bon matí van agradar-se,
vora migjorn s’ho varen dir
i cap al tard varen jurar-se
granar ensems i ensems morir.
Ja post el sol, s’entortolliga
la flor ardent al tronc neulit,
i estrenyé tant que , pobra espiga!,
va caure morta a mitja nit.
Apel·les Mestres
Ai la rosella, la rosella
tota encesa de carmí,
la de tija vincladissa
de la galta de setí:
vos sabéssiu la tonada
del nou cant que furga en mi;
ara el tinc a flor de llavi
i amb paraules no el sé dir.
La veu s'ha fet tremolosa
d'una amor que vol florir,
com el foc de la rosella
per l'aspror del romaní.
Jaume Rosell
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada