De tant en tant va bé recuperar el contacte amb l’aula.
Aquella aula que va ser durant tants anys el centre de la nostra vida i que
indirectament encara ho continua sent per mitjà dels nostres fills, mestres en
actiu, i dels nostres nets que comencen la seva vida escolar.
Aquesta vegada vaig ser convidat, per una classe de primer de
l’escola Carrilet, a participar en una conversa amb quaranta nens i nenes sobre
les seves inquietuds en relació a l’evolució de la vida escolar des del temps
dels seus avis fins ara. Un treball que ja havien fet prèviament a la mateixa
aula, així com a cadascuna de les seves llars.
Com sempre va costar una mica trencar el glaç, però després tothom
volia parlar sobre el que més els interessava del que fèiem els avis d’ara,
quan anàvem a l’escola i del que feia jo durant els meus anys de mestre. Un
dels aspectes que més els inquietava era el dels càstigs. “T’havien castigat
mai?”. “T’havien fet posar els braços en creu i amb llibres a les mans?”. “Tu
també castigaves als nens i nenes que tenies a la classe?”... Suposo que influïts
pel que els havien explicat a casa seva. Les excursions, el menjador, les
classes amb nens o amb nenes sols, els jocs... tot va passar pel sedàs de les
seves preguntes.
Com altres vegades que he anat a altres escoles m’he trobat
amb fills d’ex-alumnes que al moment de trobar-nos ja em diuen: “Tu havies
estat mestre del meu pare, o de la meva mare”. I després de preguntar el seu
nom mires de relacionar els trets de la seva cara amb els dels seus progenitors
quan tenien la seva edat.
En aquestes ocasions fa il·lusió trobar-me amb mestres que
van ser antics companys meus i sobretot amb mestres que van ser antics alumnes.
El que ha fet de mestre, com és el meu cas, es troba amb sorpreses d’aquestes a
qualsevol lloc on va. Nois i noies o ja homes i dones als que moltes vegades
els has de preguntar el nom , per no fer el ridícul i poder parlar lliurament
d’aquells anys de treballar junts, cadascú al seu nivell, després d’haver-los
reconegut i orgullós de que ells se’n recordin encara de tu.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada