Acaben de passar els dos mesos forts de l’estiu i m’agrada
fer un repàs del que he llegit durant els dies que teòricament han estat de
calor. I si fa calor, què millor que buscar una bona ombra on hi circuli un
airet agradable, assegut còmodament i amb un bon llibre a les mans. Ja sé que
molts dies, al cap de poca estona, les parpelles pesen, el cap es decanta, el
llibre es tanca tot sol i moltes vegades cau a terra, però els dies d’estiu són llargs i són moltes
les hores en que es pot reprendre la lectura.
Un bon llibre d’aventures és ideal per llegir en qualsevol
moment. Aquest és el cas de la tercera part de la trilogia de Matilde Asensi
sobre “Martín Ojo de plata”. Després d’haver llegir fa temps “Tierra firme” i “Venganza
en Sevilla”, li va tocar el torn a “La conjura de Cortés”. He passat molt bones
estones pel “Siglo de Oro español” seguint a aquest personatge, aquí i a
Amèrica.
Tot seguit he llegit “El conformista” d’Alberto Moravia,
publicat ja l’any 1951. És el retrat d’un
personatge de la Itàlia de Mussolini que lluita per integrar-se. És un de tants
llibres que penses com t’havia passat
per alt; escrit per una persona que domina el llenguatge, que fa viure els anys
del feixisme italià a través d’un personatge ple de dubtes i contradiccions. El
volum va acompanyat d’una altra obra del mateix autor, amb gran intensitat
dramàtica :”La campesina” que fou portada al cinema per Vitorio de Sica i protagonitzada
per Sofia Loren, amb la que va guanyar un Oscar.
No hi podia faltar una de les meves escriptores preferides de
novel·la negra: Dona Leon. A la seva
vintena obra traduïda al català, “Carn de canó”, rere el crim inicial
s'hi amaga el debat sobre el consum de carn en la societat actual. Com sempre
protagonitzada per comissari Brunetti l’obra
transcorre a Venècia i comença amb
l'aparició del cos d’un home en un canal, desfigurat per les marees, sense
cartera i amb una sabata com a única pista. A partir d’aquí...
Feia temps que volia llegir “Victus” el gran relat d’Albert Sánchez Piñol sobre
els fets de 1714 a Catalunya. He de dir que el protagonista i narrador de l’obra,
Martí Zuviria, em desconcerta una mica però que els fets reals que s’expliquen,
ajuden a entendre una mica millor tot el que va passar durant aquells dies,
igualment com qui eren i com eren alguns altres dels personatges principals que
hi van intervenir com Antoni de Villarroel, militar castellà que després
de canviar-se de bàndol a mitja guerra, serà un dels principals dirigents de la
defensa de Barcelona.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada