Lectures

Fa temps que no he fet cap referència a  llibres que, pel motiu que sigui, han arribat a les meves  mans i m’han fet passar hores de distracció, relaxació i coneixement, a través del que ens han volgut explicar els seus autors.

Són els primers que he llegit aquest 2013 i tots tenen un motiu o un altre per ser recomanats. El primer és “Digue’m qui sóc”, de Julia Navarro. Un recorregut per la història d’una part del segle XX, des de la república fins a la caiguda del mur de Berlín protagonitzada per una dona que ho va viure intensament.

“Ponç Puigdevall”, escriptor gironí, ens relata la curta aventura d’un bevedor compulsiu de cervesa, en plena crisi existencial, buscant dones que no apareixen i demanant diners, que sap que no tornarà, als amics que troba, en el seu recorregut des de la capital de la província fins  a una localitat de la Costa Brava, on hi són fàcilment identificables Girona i Sant Feliu .

El tercer llibre “El fruto del honor”, escrita per l’escriptora d’origen turc, però nascuda a Estrasburg  Elif Shafak, ens explica la història d’una família turco-kurda que es trasllada a Londres als anys 70 i en la que es fa palès el difícil encaix de tradicions molt diferents. A més de la història de Pembe i Yamila, dues germanes bessones, hi trobem les de la resta de la família i les relacions que s’estableixen entre ells.

“La vacant imprevista” és el primer llibre per adults que ha escrit J.K. Rowling, la famosa autora de Harry Potter. La història se situa a Pagford, un poblet imaginari del sud-oest d’Anglaterra on la mort sobtada del  regidor Barry Fairweather, desferma una pugna ferotge entre les forces vives del poble per aconseguir el lloc del difunt. També ofereix una radiografia de les relacions entre parelles, entre pares i fills i entre professors amb alumnes. Rowling també destaca el pas que han de fer molts adolescents per obrir-se camí en el món dels adults.

I per últim,  he llegit “Aprender de los campeones”, escrit pel cap del Departament de Psicologia del CAR de Sant Cugat Pep Marí. Ens ve a dir que per ser el millor cirurgià, pastisser, policia, cambrer o professor, fa falta el mateix que per ser el millor futbolista. Per demostrar la seva tesi l’autor parteix de nombrosos exemples reals d’esportistes d’elit que ha anat recopilant al llarg de 23 anys d’exercici professional.  Em fa satisfacció parlar d’aquest llibre i del seu autor, en Pep Marí,  que vaig tenir com alumne a l’escola “Prats de la Carrera” de Palafrugell.