Iris Vilà, caracteritzada com a Isabel Vilà. (Salvador Sabater/ punt Avui 3/2/13)
He llegit al Punt Avui
que s’està muntant un musical sobre la vida d’”Isabel Vilà .La primera sindicalista catalana”. Aquest és també el
títol del llibre que va publicar Francesc Ferrer i Gironès sobre aquesta dona que “va deixar un petit
però inesborrable record en la memòria col·lectiva republicana”.
En l’article de Xavier Castillon al diari (Punt
Avui-3/2/2013) es parla de la vida d’aquesta
activista i de l’espectacle “Isavel”, subtitulada “Una obra de teatre musical centrada
a les Gavarres”que es vol estrenar a Girona la tardor vinent, basada en l’obra
teatral “Isabel “Cinc hores” de Toni Strubell.
El sobrenom de “cinc hores” fa referència a la lluita d’Isabel
Vilà perquè els nens que estaven obligats a treballar en la seva època no
haguessin de fer-ho en jornades de més de cinc hores i el fet d’escriure el seu
nom amb V vol ser un símbol d’aquest fet i a la vegada una mostra de rebel·lió
personal sobre el seguiment de les normes que imposava la vida i que també s’havien
de seguir en l’escriptura.
M’ha interessat la
portada als escenaris d’aquest musical la personalitat d’Isabel Vilà i per la denominació
que es va fer l’any 2004 d’un carrer de Palafrugell amb el seu nom, dins la
campanya que va dur a terme l’Ajuntament i l’Associació de Suport a la Dona sobre la
incorporació de noms de dona al Nomenclàtor del municipi, vista la diferència
que hi ha amb relació amb el nombre de noms masculins.
Al web de l’Ajuntament de Palafrugell a l’Apartat “Guia de la
ciutat/ Nomenclàtor” hi trobem:
Isabel Vilà i Pujol (Calonge, 1843 - Sabadell, 1896).
Va entrar a la historiografia catalana gràcies al relat que va fer el diputat
Caimó al Foc de la Bisbal (1869). I per aquesta causa també Carles
Rahola la va enlairar a la categoria d'heroïna. Va tenir presència en la
implantació de la Primera Internacional (AIT) al Baix Empordà, i va crear la
Federació Local de l'Associació Internacional de Treballadors de Llagostera.
La seva participació en la campanya Fora quintes,
la sol·licitud d'una biblioteca per als obrers a Llagostera, la seva lluita per
assolir la jornada de cinc hores per als infants que treballaven a les
fàbriques, etc., la varen fer una dona paradigmàtica en el seu temps.
Després d'estar exiliada a Carcassona, a la caiguda de
la I República, on va poder formar-se com a mestra, el 1880 va tornar a
Catalunya, on va exercir com a pedagoga a Barcelona i a Sabadell.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada