Davant de la Sala Daurada
S’acaba la nostra estada a la capital austríaca. De tot el que ens queda per veure triem el Belvedere,
un conjunt de dos palaus, separats per una sèrie de jardins, fonts i estàtues
situades a varis nivells, que foren creats per la celebració de festes i ara convertits
en museus.
Monument a l'Alliberament rus.
Per arribar-hi, a més del transport públic, hem caminat una
bona estona i així hem anat trobant diverses edificacions i monuments que
destaquen en el conjunt arquitectònic de Viena: l’església de Sant Carles
Borromeo, la Sala Daurada, on s’hi
celebra el famós concert d’Any Nou, el monument a l’Alliberament rus, amb una
font espectacular, que commemora el primer aqüeducte de la ciutat ...
El Belvedere
Ja dins del primer palau del Belvedere ens dediquem a recórrer
les seves sales dedicades sobre tot a la pintura. En la galeria austríaca dels
segles XIX i XX hi ha les sales dedicades a Gustav Klimt on es pot admirar la seva
famosa obra “El Petó”. Des de l’interior del palau podem veure diverses
perspectives dels jardins amb Viena al fons. Passegem tranquil·lament entre els
parterres, les escultures, les fonts i els conjunts d’arbres acolorits amb les fulles de tardor fins
arribar al segon palau on l’art que si exhibeix és tant modern que ens deixa
una mica freds i fins i tot parats, en algun cas.
El petó, de Gustav Klint
Al sortir, estàvem molt cansats de tot un matí de caminar, també
teníem força gana i entrem al primer
restaurant que trobem, a provar sort. Ens vam decidir pel menú. Vam dinar
correctament per 6’5 euros i molt ben atesos pel servei; què més es pot demanar
en una gran capital europea!
El Belvedere
Només ens quedava tornar al centre per comprar alguna cosa
per emportar-nos-en de record. L’elecció va ser totalment dolça i el record
consumible; ens vam dirigir a l’Hotel Sacher on elaboren els famosos pastissos
de xocolata del mateix nom i que embalen
amb unes consistents caixes de fusta perquè no es deteriorin dins de les
maletes que, com sabem, no són gaire ben tractades en el puja i baixa dels
avions. Cap dia havíem pogut entrar al Cafè; era molt difícil perquè sempre hi
havia unes extenses cues controlades per gent del personal.
Jardins del Belvedere
La tornada va ser una mica accidentada: l’avió va sortir amb
molt de retard degut a unes pedres que diu que havien entrat al motor, els que
havien de portar-nos el cotxe no arribaven mai i anar per l’autopista va ser com fer-ho pel llit d’un
riu amb un pam d’aigua tota l’estona. Però el viatge a Viena va valer molt la
pena i amb ganes de tornar-hi per gaudir de tot el que ens havia quedat per visitar.
El Belvedere
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada