Ja fa 12 dies que hem entrat al nou any i no acabava de decidir-me com tornar a començar l’activitat al meu blog, interromput des de començaments de desembre per ves a saber les causes que en aquest moment no sabria definir. No era per falta de temes sinó per una certa desídia que m’aturava a l’hora de posar-me davant l’ordinador i començar escriure sobre qualsevol dels fets, lectures, situacions ...en les que he pres part.
Vaig acabar l’any tot esmorzant a Fitor amb la meva ex colla de caminadors “Els Matiners”. Aquesta vegada, però, la pujada va ser en el cotxe d’en Josep Mª Farrerò i no a peu, com havia fet tantes vegades. Al caure el dia 31 de desembre en dissabte molta gent havia decidit deixar-se caure a l’ermita de Santa Coloma; molts cotxes, motos i bicicletes, però només “Els Matiners”, valents com sempre, havien decidit fer-ho a peu des de Palafrugell. Com m’hauria agradat poder fer el mateix! Tal com diu la dita, “qui no es conforma és perquè no vol” i això és el que vaig haver de fer.
Hagués estat ideal pujar a Sant Sebastià a gaudir de la primera sortida de sol del Nou Any al compàs d’unes sardanes i degustant la xocolata desfeta que s’ofereix als assistents, tal com havíem fet moltes vegades. Aquesta vegada no va ser així, però el sol va sortir igual, que és el que importa, i ens està oferint un dies esplèndids que esperem no hàgim de pagar més endavant, com sol passar alguna anyada. No avancem esdeveniments o com se sol dir, i mai tan ben dit “no cridem al mal temps”.
No sé si la coincidència d’haver emprés de nou la tasca el primer dia 12 de l’any 2012 voldrà dir alguna cosa; espero que serà un bon auguri i que a partir d’ara les ganes d’escriure no em faltaran i podré anar posant a l’abast de qui vulgui llegir-ho algunes de les coses que a mi m’han interessat i que potser interessaran a algú més.
Vaig acabar l’any tot esmorzant a Fitor amb la meva ex colla de caminadors “Els Matiners”. Aquesta vegada, però, la pujada va ser en el cotxe d’en Josep Mª Farrerò i no a peu, com havia fet tantes vegades. Al caure el dia 31 de desembre en dissabte molta gent havia decidit deixar-se caure a l’ermita de Santa Coloma; molts cotxes, motos i bicicletes, però només “Els Matiners”, valents com sempre, havien decidit fer-ho a peu des de Palafrugell. Com m’hauria agradat poder fer el mateix! Tal com diu la dita, “qui no es conforma és perquè no vol” i això és el que vaig haver de fer.
Hagués estat ideal pujar a Sant Sebastià a gaudir de la primera sortida de sol del Nou Any al compàs d’unes sardanes i degustant la xocolata desfeta que s’ofereix als assistents, tal com havíem fet moltes vegades. Aquesta vegada no va ser així, però el sol va sortir igual, que és el que importa, i ens està oferint un dies esplèndids que esperem no hàgim de pagar més endavant, com sol passar alguna anyada. No avancem esdeveniments o com se sol dir, i mai tan ben dit “no cridem al mal temps”.
No sé si la coincidència d’haver emprés de nou la tasca el primer dia 12 de l’any 2012 voldrà dir alguna cosa; espero que serà un bon auguri i que a partir d’ara les ganes d’escriure no em faltaran i podré anar posant a l’abast de qui vulgui llegir-ho algunes de les coses que a mi m’han interessat i que potser interessaran a algú més.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada