dimarts, 25 de gener del 2011

El nostre llimoner

El nostre llimoner en una de les seves revifalles

Aquest dies de fred es veuen a molts horts i jardins arbres i arbustos mig coberts o ben tapats amb plàstics i lones per tal de protegir-los de les glaçades. La majoria són llimoners. A molta gent de casa nostra que disposa d'una petita extensió de terra els agrada tenir-hi un llimoner plantat. A més d'aprofitar-ne el suc dels seus fruits, les llimones, és un arbre decoratiu que dona confortabilitat al lloc on està situat, normalment al costat d'una paret encarada al sud a redors de tramuntanades i altres vents glaçats.

El nostre llimoner ha renascut diverses vegades. Després de fortes glaçades o després d'unes obres en les que se li van tallar les arrels sempre ha tornat a brotar amb tota la força, a florir amb tota la flaire i produir més llimones de les que podem arribar a consumir. Quan es barregen el verd de les fulles, el blanc de les flors i el groc dels fruits és d'una bellesa excepcional.

Cal no ser massa agosarat posant les mans per entremig del brancatge a fi d'evitar les llargues espines que creixen en tota la seva ramificació. Com totes les coses més boniques de la natura defensen el millor que tenen d'una manera o altra.

Una llimonada ben fresca a l'estiu o el glopeig d'un suc una mica tebi a l'hivern ens ajuden a passar millor els rigors d'aquestes dues estacions. També aprofitem l'abundant producció del nostre llimoner per fer un pastis, un gelat, una mousse ... per l'hora de les postres o quan ens vingui de gust. Com que sempre en sobren en regalem als nostres amics.

Tal com diuen les dites populars, la llimona i l'all ens ajuden a mantenir una bona salut:
"Aire, sol, all i llimona, poca feina al metge dona"
"No hi ha medecina més bona que ceba, all i llimona"
"Llimona i all, metges al carall"
Igual que amb moltes altres fruites la llimona també es relaciona amb la dona, i no precisament per fer-la quedar bé:
"Si apretes molt la dona amarga com la llimona"

Alguna endevinalla, no gaires, té la llimona com a solució:
"Tothom diu que sóc mona
i això que grogueta estic.
De ma sang s'aprofita
la gent per a certs requisits"

Tampoc hi ha massa contes que tinguin el llimoner o la llimona com a base de la història. Només n'he trobat un de l'Àngel Daban, que s'anomena com era d'esperar : "El llimoner".

I cançons? N'he trobat alguna més. Podem citar: "El llimoner" del grup La Carrau, "Sa llimona" d'Antonia Font, "Polo de llimona" De Joan Miquel Oliver i sobretot "El llimoner" de Maria Cinta, que em recorda la meva joventut. Aquesta jove cantant, només tenia quinze anys, la va fer popular dins el moviment de la Nova Cançó, l'any 1965. És una versió feta per J.M.Andreu de "Lemon tree", escrita per W.Holt i cantada per molts altres grups i solistes; l'any 2007 la va tornar a la popularitat el grup "Fool's Garden". Diu així:

"Un dia el pare m'ho va dir:
Si vens t'ensenyaré
un arbre verd que hi ha al jardí,
en diuen llimoner.
Si el mires bé podràs saber
què diu una lliçó
que no tot és bo, només perquè
fa goig i té color.
Llimoner, tan alegre,
dolça flaire, ple de llum.
Llimoner que enamora
i que ens omple de perfum.
Llimoner, tu ens enganyes
el teu fruit no es pot menjar.
Llimoner, tal vegada,
és millor només mirar". (...)