Els primers dies de gener són els que cada any destino per podar els rosers. Podria esperar un mes més, perquè ara ja no he de començar a anar a treballar amb aquestes feines del jardí ja fetes, però el costum encara dura i després de vuit anys, a casa, els rosers segueixen podant-se per les mateixes dates. Ara els dies s'han allargat i ja venen més ganes de treballar, sobretot a les hores que el sol ens escalfa una mica.. Els mesos de gener i febrer encara poden ser molt freds i el març ens pot sortir amb alguna sorpresa com la de l'any passat, però bé, ara els rosers ja estan podats.
Les roses de la fotografia són les últimes del 2010. Algunes han acabat de florir quan ja estaven posades al gerro que tenim sobre la taula. Les vermelles encara conservaven un xic de l'olor penetrant de la millor època, en canvi han estat les primeres d'acotar el cap i marcir-se. Cap d'elles però té l' ufanor, color i turgència de quan els rosers florien per primer cop l'any.
Quina sort tindríem nosaltres si poguéssim renovar-nos de tant en tant, encara que haguessin de podar-nos com als rosers. És una llàstima que quan comencem a marcir-nos ja és per sempre i no hi ha volta enrere, ni recomençament possibles. I de podar-nos val més que no facin.
Ens hem de conformar i pensar en la propera primavera, en la que podrem tornar a flairar les roses o almenys gaudir amb les seves formes i colors i amb una mica de sort poder-ne regalar a les dones de casa per Sant Jordi. Hem de procurar posar una mica de poesia i humor a la vida, ja que a partir d'aquí és revalorarà el nostre optimisme, cada vegada més necessari, i tot ens resultarà una mica més fàcil.
Les roses de la fotografia són les últimes del 2010. Algunes han acabat de florir quan ja estaven posades al gerro que tenim sobre la taula. Les vermelles encara conservaven un xic de l'olor penetrant de la millor època, en canvi han estat les primeres d'acotar el cap i marcir-se. Cap d'elles però té l' ufanor, color i turgència de quan els rosers florien per primer cop l'any.
Quina sort tindríem nosaltres si poguéssim renovar-nos de tant en tant, encara que haguessin de podar-nos com als rosers. És una llàstima que quan comencem a marcir-nos ja és per sempre i no hi ha volta enrere, ni recomençament possibles. I de podar-nos val més que no facin.
Ens hem de conformar i pensar en la propera primavera, en la que podrem tornar a flairar les roses o almenys gaudir amb les seves formes i colors i amb una mica de sort poder-ne regalar a les dones de casa per Sant Jordi. Hem de procurar posar una mica de poesia i humor a la vida, ja que a partir d'aquí és revalorarà el nostre optimisme, cada vegada més necessari, i tot ens resultarà una mica més fàcil.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada