Destí: Les Illes Gregues (IV)

Rodes, des de l'onzè pont del Costa Fortuna

L'única referència que tenia de l'illa de Rodes era l'existència, en temps molt antics, d'una gran estàtua a l'entrada del port de la ciutat, capital de l'illa: El Colós de Rodes. N'havia sabut de la seva existència mitjançant un llibre que em van regalar en els primers anys d'anar a l'escola "Las siete maravillas del mundo". Després va formar part d'una de les col•leccions de cromos que ens oferia una coneguda marca de xocolata. Ja sabia que mai la podria veure però, en aquells anys, tampoc creia poder desembarcar mai a l'illa.

Això és el que vam fer aquell matí de setembre. Primer vam visitar les restes de l'antiga Acròpolis, amb l'estadi i altres edificacions situades a la part més alta de la ciutat. Vam travessar part de la ciutat moderna per entrar a la ciutat medieval, amb més de quatre km. de muralles imponents. Com en totes les ciutats més o menys importants d'aquestes illes hi trobem la representació de les diferents religions que hi conviuen: les catedrals catòlica i ortodoxa i la mesquita musulmana.

D'això és dedueix quins van ser els poders que van dominar l'illa al llarg dels temps i dels que es troben vestigis a cada cantonada. Només a partir del 1300: els Cavallers de Malta, els turcs, els italians i els grecs. Vam poder visitar el Palau del Gran Mestre on es conserva un guirigall d'objectes de totes les èpoques, entre elles una gran col•lecció de mosaics romans i hel•lenístics.

Trobem una gran quantitat de carrers i carrerons per descobrir quan comencem a baixar per Carrer dels Cavallers. Ens fotografiem a les fonts i en bevem aigua, perquè, tal com passa a pertot arreu porta bona sort, i tal com es preceptiu vol dir que tornarem al lloc. Hi ha una barreja de coloraines a les botigues, de restaurants situats a peu de carrer o bé enfilats a un segon o tercer pis d'on en surt una gran fumarola, que no sabem si es de la cuina o del vapor que deixa anar l'aire condicionat. Tot amb un fons de torres medievals, de palmeres i de gent que va i ve sota un sol que escalfa de veritat.

Al costat d'una església a mig caure o a mig reconstruir, segons com es miri, podem divisar a través d'una gran arcada el mar i el port on es espera el vaixell. Ens dirigim cap allà, pugem a l'onzè pont i aprofitem l'alçada on ens trobem per delectar-nos amb una visió panoràmica de tota la ciutat de Rodes: muralles, torres, campanars, minarets ... , barrejats amb la verdor de la vegetació dels jardins i el blau del mar a primer terme. Tot a punt per dirigir-nos, quan arribi el capvespre, cap a Dubrovnik durant un dia enter de navegació.