No gaire lluny de Santorini desembarquem al port de Mykonos, una illa eminentment turística amb un passat de dominacions i invasions hel•lèniques, romanes i turques, com a la majoria de les que conformen l'arxipèlag de les Cíclades al que pertany.
Aquesta vegada vam poder desembarcar al port, però vam haver d'agafar l'autobús per acabar d'arribar a la capital, un conjunt de carrers estrets i costeruts, extremadament cuidats, que amb el blanc de les parets, els blaus de les cúpules de les esglésies, molt nombroses, i de tots els elements de fusta de les construccions, així com el vermellós de les buguenvíl•lies que floreixen arreu, formen un conjunt agradable a la vista i apte per deixar-te anar prement el botó de la càmera fotogràfica. Fins i tot les fosques pedres del carrer estan envoltades de pinzellades de pintura blanca per tal de fer-les destacar de la resta.
Molts dels racons i places estan ocupats pels restaurants que esperen l'arribada dels creuers per tal d'omplir les seves acolorides taules on poder degustar el peix a la brasa típic de l'illa. Vam voler visitar l'interior d'alguna de les petites esglésies però o bé estaven tancades o ocupades per restaurants i botigues d'antiguitats.
Quan va començar a canviar la tonalitat del cel, al acostar-se el capvespre, una munió de gent va voler-ho aprofitar per contemplar la posta de sol i com és habitual es va aglomerar al lloc més indicat per la seva observació, on a més a més una sèrie de molins de vent destacaven la seva silueta sobre el blau i el vermell del fons.
Al fer-se fosc vam començar a buscar el camí de tornada. Al arribar a la platja el establiments d'hostaleria començaven a estar en ple funcionament, amb totes les llums enceses reflectides a l'aigua del mar. Al fons de la badia les llums dels creuers destacaven sobre la primera foscor. Ens va cridar l'atenció un grup de gent que envoltaven el que semblava un gran ocell enfilat sobre el pilar d'una font. Ens hi vam acostar i vam descobrir un gros pelicà que es deixava fotografiar per tots costats. Es veu que és en Petros, una de les atraccions de l'illa.
Mentre ens anàvem apartant del brogit anàvem mirant enrere per tal de gaudir del conjunt de petites edificacions, amb les llums de diferents tonalitats que li donaven relleu i amb el fons blau fosc de la nit incipient. Una vegada dalt del vaixell vam completar el panorama amb la lluna que brillava per sobre de tot el conjunt.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada